Vampirs
"MOLTS DELS GRANS CINEASTES HAN SUCUMBIT A LA TEMPTACIÓ DE REPRESENTAR LA SEVA PRÒPIA VISIÓ DEL MITE, COM MURNAU, DREYER, BROWNING, TOURNEUR, POLANSKI, HERZOG, COPPOLA, BURTON, BIGELOW I WEERASETHAKUL"
En aquesta exposició es tracta el famós mite del vampir, que sabem d'aquesta terrorifica i sensual figura?
Al començament del s.XX la indústria cinematogràfica s'apoderà del mite, però aquest va nèixer de les superticions gregues, àrabs antigues. Es va estendre després per l'Europa Central durant l'edat mitjana i reforçat durant el segle XVIII en escrits científics i en novel·les del romanticisme anglès del segle XIX.
La famosa pel.lícula Nosferatu (1922) de F. W. Murnau que va adaptar lliurament la novel.la de Bram Stoker. S'ha converitit des de la seva creació en una peça fonamental entre la relació del Vampir i el cinema. El vampirisme i el cinema han estat vinculats en una aproxiació teòrica sobre el personatge i representen dues facetes d'una mateixa narrativa estètica. Molts dels grans cineastes han sucumbit a la temptació de representar la seva pròpia visió del mite per transmetre alguna cosa sobre la seva pràctica artística.
Podem dir que Drácula és, sens dubte, el vampir més important i recurrent al llarg de la història i del cinema.
L'exposició reunèix moltes pel.lícules de fantasia que han propiciat el mite, de projectes d'avanguardes fins a blockbusters. Relata les tensions entre el cinema i aquest mite, concient de les diferents metamorfosis del vampir a llarg de la història, lligades en part als canvis del cinema matèix. A més mostra escenes de les obres i hi ha una petita secció amb obres literàries, entre elles la famosa novel.la DRÁCULA de Bram Stoker. També les aparicions del mite en altres disciplines com els collages de Max Ernst, o les pintures d'Els Capritxos de Goya o la imtage de Bela Lugosi com a Drácula a les obres d'Andy Warhol. Encara que el cinema és l'eix principal de l'exposició, Des de la seva primera aparició al cinema fins a les de la televisió al segle XXI, el vampir ha continuat ressorgint de les tenebres i desafiant els admiradors amb qüestions d’identitat. Ni mort ni viu, i fonamentalment marginal, el mite del vampir planteja la pregunta sobre la naturalesa del seu ésser. I, conseqüentment, fa que els artistes es plantegin la mateixa pregunta.
Claire Tauboret, Self-portrait as a vampire
Friedrich Wilhelm Murnau. Nosferatu, una sinfonía del terror (1922)
Gustave Doré, il-lustració per l'infern de Dante Alighieri
Cartell Nosferatu,Vampiro de la Noche (1979)
Vampirs Eròtics
A diferència d'altres criatures fantàstiques com els zombis o el fantasma eteri, el vampir és un ésser eminentment sexual. El xuclador de sang, obsessionat amb la idea de reproduir-se, encarna una fecunditat compulsiva. És per això que al cinema, tant la figura del depredador com la figura de la víctima, són convertides en fetitxe.
Posarem els següents exemples de pel.lícules, que d'alguna manera han tocat aquest erotisme i sensualitat amb la figura del vampir.
Christopher Lee (1922-2015) és l'essència mateixa del vampir fal.lòcrata i seductor. Després al 1958 van arribar els estudis de la companyia cinematogràfica anglesa Hammer Productions, aportarà al mite un sex-appeal inèdit, al qual s'afegirà als 1970 una dosi de barroquisme desmesurat, bastant vulgar fins i tot, amb Drácula 73. Aquests films populars, moltes vegades sexistes en la manera de prepresentar la figura de la dona, barregen erotisme i paròdia, fins al punt del menypreu cap al mite.
Seguint els mateixos passos, un gran nombre de pel.lícules de vampirs reivindiquen i adopten una postmodernitat com Las vampiras ( Vampyros Lesbos) de Jésus Franco, o l'undergroud fatal de l'àsia de Tony Scott. El vampir es convertèix en símbol del qui s'oposa als codis burgesos mitjançant la llibertat de la seva opció sexual, en particular en l'homosexualitat.
Al 1992, amb Drácula de Bram Stoker de Francis Ford Coppola, encara va anar més lluny la fogositat carnal. Rodada íntegrament en un estudi, aquesta pel.lícula se centra en l'amor passional, intemporal i devastador entre Drácula (Gary Oldman) i Mina ( Winona Ryder). Aquesta vegada, l'erotisme va estretament lligat a la passió. I si l'objectiu final i principal d'un vampir fos la cerca de l'amor?
Vampirs poètics
El cinema és l'art de la il.lusió, on els cossos no envelleixen i les càmeres no es reflexen mai als miralls. No sembla molt semblant a la pròpia figura del vampir? Quant aparèix a la pantalla un d'aquells morts vivients, en la posada d'escena de certes pel.lícules es veu alterada la figura, com si mosegats en la seva pròpia carn, patís una serie de metamorfosis patològica. Del blanc i negre al color, la distorció de la calitat de la imatge. I si el cimea fos la primera víctima dels vampirs?
Per un altre banda al 1910 va surgir el tèrme vamp per calificar a algunes estrelles de Hollywood. L'actriu Theda Bara (1885-1955) va ser la primera en recibir aquest apel.latiu: sobretot per les seves lacives postures en mig d'uns decorats d'inspiració àrab i carregats d'erotisme. Sempre va interpretar papers de doens amb gran magnetisme, capaces de doblegar qualsevol home. L'arquetic gòtic del cinema dels primers temps, com el actor Béla Lugosi (1882-1956), també molt caracteritzat i igualment inquietant. D'origen húngar, comença a encarnar la figura de Drácula als escenaris de Broadway (1927), abans d'esdevenir l'etern vampir dels estudis de Hollywood, desde la dècada dels 30s fins la reinterpretació kitsch de Ed Wood en la dècada dels 50s. Es va convertir en l'absolut símbol de l'actor paseït pel seu personatge.
