Crim Públic
Mirar la intimitat de la víctima es com ser el testimoni del crim.
Relacionat amb l'Extimitat
El procés de creació d'aquest projecte no va ser fàcil. L'Extimitat hem portaba a molts camps diferents però no sabía com projectar-la en una peça. Primer vaig voler tractar l'extimitat a partir dels col.lectius més desfavorits, que no són conciènts de que la seva privacitat en el fons ha esdevingut públic; si són concients molts no saben com lluitar. Vaig pensar sobretot en els nens, en es persones discapacitades i en les persones grans. Tres grans col.lectius desfavorits per la societat, que surten de la imatge estiriotipada de com ha de ser una persona adulta, madura i amb totes les seves capacitats físiques i mentals.
Més tard vaig relacionar l'Extimitat amb tots aqueslls objectes personals, fotografies o escrits que es poden trobar a peu de carrer, tirats, deixats i algúns amb males condicions però que en el fons portem amb ells informació, privacitat que està a l'abast de tothom. Hem venen al cap álbums antic amb imatges personals d'una família sencera, llibres antics, diaris on s'ha escrit el dia a dia d'una adolescència o una caixeta plena de regals o objectes sentimental valuosos.
Finalment vaig arribar Crim Públic, vaig veure clarament l'Extimitat en les fotografies personals de les víctimes que es normalement es públiquen als diaris; fotografies amb la família, amb els amics, primers plans de la persona. Amb tota aquesta álbum s'ens mostra com era aquella persona, com vivia, amb qui es relacionaba, on vivia, que li agradaba fer, amb qui li agradaba estar, com era el seu llenguatge corporal quan estaba feliç, quan estaba molesta, trista... La meva pregunta es, perquè exposar qui era aquella persona, que desgraciadament ha hagut de patir? Perquè ella, que ha patit un dolor terrible ha de ser l'exposada a les masses? No veig la relació de necessitar exposar a l'audiència qui era aquella persona amb el fet de resoldre el cas. Tant els que públiquen aquesta informació com els que les mirem som testimonis del dolor que va patir, som testimonis del crim. Perquè en el fons busquem saber més destall de la història per pur morbo.
Crim Públic vol parlar d'aquest fet, d'aquest tipus d'Extimitat mostrant que els que realment hi ha al darrere d'aquelles fotografies personals. Vol mostrar el dolor que sent la víctima.
La idea d'aquesta extimitat als crims la vaig representar a través de la recreació. Que la càmera representi el testimoni de l'assessinat. Les imatges del crim estaríen aconpanyades d'imatges personals de la vícitma, que també s'han recreat; tot formant una gran composissió.
El format oficial és en físic, exposat, però també el podem trobar a digital.
Per treure l'informació de crims reals hem vaig influènciar pel programa de rádio CRIMS, que també té ara la seva versió en vídeo a TV3. D'allà hem vaig inspirar en casos reals que van passar tant a Catalunya com a Espanya.
Per la part més artística hem vaig inspirar en les exposicions "Time on quaaludes and red wine" d'Anna Galí per parlar amb tanta naturalitat d'un tema tan tabú com el suïcidi, i com al final ens descriu qui era el seu fill recopilant fotografies i escrits.
Després per la composició de l'obra hem vaig inspirar en l'exposició "Sense Intimitat" de Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita.
Hem va interesar com va organitzar totes aquelles imatge en un inici dispars, però que a l'exposició tenien un sentit. Creaven composicions i formes amb fotografies de mides diferents i de fonts diferents.
Esbossos Crim Públic
