Glossari
Fotografía
Nítid:
Fotografia o altres conceptes relacionats d'una gran netedat i claredat, forma precisa en els seus contorns.
Efecte òptic:
Il.lusió que fa distorsionar la realitat, o veure-la d'una manera erronea. Està assosiat als estímuls de la vista i el cervell.
Poden variar depenent de la persona i les seves capacitats. Mots artistes ho utilities a les seves obres.
Saturació:
Procés i resultat de saturar. Es vincula a saciar, completar alguna cosa.
A la fotografia ens reform quan intensifiquem la tonalitat d'un o de molts colors a la fotografia. (Agmentada colors vius o que resalten més) si disminuim la saturació ( colors més apagats, més grisos).
Els canvis de colors depenen moltes vegades de la llum de la fotografia.
Camp de visió:
És tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
Fora de camp:
És tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per a crear expectatives, interrogants… De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o bé els personatges o bé tots dos, no el veiem.
Profunditat de camp:
Distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla, és a dir, l'espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament. S'utilitza com a element de gran valor dramàtic i psicològic.
Plà:
El terme pla és àmpliament usat en cinema, i en fotografia òbviament, generalment es parla de plans oberts o tancats, per indicar que estem modificant d’alguna manera la distància focal.
S’utilitza per visualitzar completament al nostre model i mostra tot els elements d’una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada.
Té el seu origen en les pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven pels seus enquadraments per sota del maluc fins als genolls. És molt útil quan es vol retratar a diverses persones.
En aquest es mostra al model des del cap fins a la cintura, i també es pot utilitzar per fotografiar a diverses persones interactuant. S’utilitza amb regularitat en la fotografia de moda ja que permet destacar la bellesa de la persona.
Se li pot aconseguir amb altres noms com a pla pit o pla bust, encara que en el personal em sembla més professional pla mitjà curt, i consisteix senzillament a mostrar a la persona des del cap fins a la meitat del pit. La idea d’aquest tipus de plànol és enfocar l’atenció exclusivament en la persona aïllant-la del seu entorn.
S’utilitza generalment per destacar la mirada o el gest d’una persona, i l’enquadrament va des del cap fins a les espatlles. És el més indicat per al retrat del rostre, ja que, destaca els detalls. Solen ser enquadraments verticals, encara que això no és una regla estricta.
Aquest tipus de pla és molt més agressiu i íntim que els anteriors. S’aconsegueix enquadrant des del cap (tallant pel mitjà o per sobre del front) fins a la punta del mentó. S'han de cuidar molt els detalls, controlar l’enfocament i la profunditat de camp és primordial, en cas contrari es pot espatllar la captura.
S’utilitza per destacar elements específics, amb aquest tipus de plànol es poden aconseguir enquadraments creatius i originals, requereix de molta capacitat d’observació per part del fotògraf. En aquest tipus de pla l’acostament es maximitza per emfasitzar certs elements que d’una altra manera podrien passar desapercebuts. No s’ha de confondre amb fotografia macro.
Plà General:
Plà Americà:
Plà mitjà:
`
Plà mitjà curt:
Primer Plà:
Primerísim primer plà:
Plà detall:
plà general
Plà americà
Plà mitjà curt
Plà curt
Primerísim primer plà
Plà detall
Primer Plà
Estils
Kitsch:
Tipos d'art considération inferior ja que se'l veu de mala qualitat i alhora pretensiós. No té molta popularitat i se'l considera lleig normalment, ja pel fet que desde fa temps es un art i un estil lligat al comerç; molts objectes de la nostra casa poden ser Kitsch. I també s'ha de dir que l'estil es basa molt en el sentimentalisme utilisant colors vius i imatges populars i que venen.
Funda d'un telèfonmòvil amb estil kitch, sobretot per la fotogafía i l'època que representa ( als 60 el kitch va predominar com estil)
Tècniques
Fotomuntatge:
Collage:
Ve del fracès coller. És una tècnica artística que consiste en ensamblar diversos elements en un tot. La tècnica s'aplica sobretot a la pintura però també s'ha vista a la música, el cinema, la literatura o el videoclip.
Els materials poden ser molt variats, encara que si parlem de terra o roba ja sería un altre tècnica, la matèrica.
És un retoc fotogràfic que consistèix en l'unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage.
Introduït pels dadaistes com a mitjà artístic l'any 1920.
Permit crear altres espais o visions diferents a les originals.
Lumen Print:
Les impressions lumíniques, també conegudes com lumen print, són la tècnica desarrollada al s. XIX que té com objectiu el ensenyar i popularitzar al món contemporani les tècniques primitives.
La seva revelació solament necesita els rajos ultravioleta del sol.
Lumen Print fet a la classe d'audiovisuals del 13/1/2020
Moviments de càmera
Panoràmica:
És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
Travelling:
És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
Els quatracents cops de François Truffaut
Travelling lateral:
Quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
Travelling frontal:
És quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
Travelling circular:
És aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
Moviment lliure:
És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Càmera a l’espatlla o steadycam:
La steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling. Es tracta d’un efecte que s’aprecia en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).
Publicitat
Briefing:
document que recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació:
és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic l'objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Públic objectiu:
és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Director d’estratègia (Planner):
és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació:
estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament:
estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan:
frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional:
estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral:
publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris:
jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa:
publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció:
és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.
