Marsel Duchamp
Marsel Duchamp Francia, 1887-1968
Considerat l'artista més important del s. XX. Es va adelantar a l'art conceptual, elevant l'objecte quatidià a categoría d'art i va cambiar radicalment el concepte de bellesa.
Era un punk I un macarra de l'època que va convertir una broma en el dogma en que actualment segueix la comunitat artística.
Impresionista als 16 anys, fauvista als 19 i cubista als 24. Però al final va trobar l'art, un art de llibertat i expresió.
1914 Duchamp crea els ready mades, objectes quotidians separats dels seus entorns habituals i presentats per l'artista com obres d'art. L'art ja no es veu amb els ulls sino amb la ment. La bellesa a altres espais I objectes.
Des d'objectes fins a instalacions, performances, happenings, museus portàtils.
Pep Duran Esteva
Escultor, decorador i director artístic i de cinema. Va nèixer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona 1955. I ja a la seva vida adulta va estudiar a l'Institut del Teatre.
És un artista que treballa en escenografías i vestuaris pero també toca el collage. En 1989 va pebre el premio de cinematografía de la Generalitat de Catalunya al millor técnic.
Durant la seva trajetòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració, el pas del temps en la recerca d'objectes i records que englobent la nostra quotidianità i suon històries sense paraules. No hi ha molts creators que decideixin portar dues trajectories de forma paral.lela. El seu treball es basa en la construcció de la representació, sempre intenta que hi haga una unió entre l'espai teatral i la sala d'exposicions. Li agrada treballar amb objectes que troba. Els manipula i fa amb ells fragments de memòries, moltes personals. Llenguatge personal. Moltes vegades ha utilitzat la tècnica del collage. També va mostrar en les seves obres els no espais, espais més ven actuals que es troben a la nostra societat i que serveixen com a llocs de pas) Ell intenta transmetre aquest no espai dintre dels seus collages o altres escultures.
Actualment al Museu de Granollers es troben escultures seves a la sala permanent i una exposició dels seus collages a la sala d'abaix.
Jordi Benito
Artista català que va nèixer a Granollers l'any 1951 i va morir a Barcelona al 2008 i va ser un dels artistes conceptuals més radicals de Catalunya.
Les seves primeres obres als anys 70 van ser instalacions amb materials pobres com tot tipos de tela i pedra mostrant un gran interés per l'espai i més tard va començar a treballar amb el cos. Al 1973 fins al 1975 va ser membre del Grup del treball on es feia la desmaterialització de l'art.
El primer accionisme de Jordi Benito es va prolongar desde 1971 fins 1974 amb accions senzilles com tirar-se contra una paret o cubrir-se la cara de sorra, i amb els quals va probar la resistència física del cos. Més cap als 80 els seus treballs es van centrar en performances més complexes i es va pasar al body art amb Hermann Nitsh com a referent.
La música va ser un element esencial de l'artista I al 2000 també va introduir la llum.
Exposicions a exposiciones en el Museu de Mataró (1976), el Centre Pompidou de París (1978), la Fundació Joan Miró de Barcelona (1979 y 1984), el Museu de Granollers (1984, 1995 y 2003), el MNAC de Barcelona (1995), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), el Museum Kunst Palast de Düsseldorf (2006) y el Museo de Arte Contemporáneo de Roma (2007). Y también en galerías y espacios de ciudades catalanas como Cadaqués, Mataró, Terrassa y Reus; así como en Madrid, Zaragoza, Sevilla y Valencia; y en Arles, Dijon, Nantes o Lisboa, entre otras. Participó en la Documenta de Kassel (1972), en la Bienal de París (1975) y en el Festival de Performance de Lyon (1979). Tiene obra en las colecciones del MACBA, el Museu de Granollers y Metronom-Fundació Rafael Tous d'Art Contemporani.
