Stop motion
William Kentridge
El que no està dibuixat
William Kentridge és un artista versàtil que ha tocat des de l'animació, el dibuix, el cinema a la música i el teatre. L'artista sudafricà ha construït una obra tentacular, que barreja diverses tècniques i disciplenes que l'artista ha treballat al llarg de la seva vida. En aquesta exposició el CCCB ens mostra algunes de les seves obres més emblemàtiques: sobretot els onze curtmetratges animats, la sèrie completa de Drawings for Projections. I també és el primer espai a Europa que estrena la seva darrera pel.lícula, City Deep.
Drawings for Projections és una sèrie de curtmetratges d'animació que l'artista va començar a l'any 1989 i que el va ajudar a fer-se conèixer en el internacionalment al món de l'art. City Deep és l'últim, l'onzé, capítol d'aquesta saga que va anar seguint durant molts anys. El va realitzar al confinament i ara s'estrena per primer cop al museu de Barcelona.
Tots els capítols són una crònica crítica de la història sud-africana, desde l'apartheid fins al present. Peces fetes amb una artesanal i laboriosa tècnica d'animació. Kentridge crea dibuixos amb carbonet i pastel que modifica esborrant, afegint i tornant a treballar els elements. Filma cada estadi o part del procés i el modifica contínuament per crear noves escenes, sense importar-li les restes que queden d'anteriors dibuixos, ell les utilitza li dona encara més vida, més sentit a les seves atmosferes. Per ell és un símbol del pas del temps i l'estratificació de la memòria, un dels temes principals de les seves obres.
Amb aquesta exposició també es vol plantejar reflexions sobre el postcolonialisme i la dialèctica entre el poder, els marges d'aquesta, la reclusió, la exclusió en l'actualitat. Plantejar-se i parlar sobre els fets i esdeveniments que van passar i que encara avui dia segueixen passant a paísos com l'Àfrica. Per entendre els conflictes, situacións i esdeeveniments de les que parla William Kentridge, hem d'entendre minimament la història del sud d'Àfrica en el segle XX i el XXI.
Context Històric: Apartheid
Aquest terme, que ve a dir Separació, va aparèixer oficialment a Sudàfrica a l'any 1944, serveix per designar la política de segregació racial i l'organització territorial aplicada de forma sistemàtica en Àfrica del sur, un estat que va ser multiracial fins 1990.
L'objectiu de l'apartheid era separar les races al terrent jurídic. Per una banda els Blancs, asiàtics, mestisos o bé els de color, els Bantúes, els negres. Establint una jerarquía en la que la raça blanca era la dominant ( Population Registration Act) i al pla geogràfic mitjançant la creació de la forçada de territoris reservats.
Al 1959 amb el Self Government Act el apartheid va arribar a la seva plenitud quan la població negra va quedar relegada a petits territoris marginals i autònoms de la ciutadania sudafricana.
Fins aquell moment Sudàfrica, amb totes les seves importanta riqueses mineres i la seva situació geoestratègica es va alinear amb el bloc occidental. Però tant mateix el sistema racista va fer que, en un moment en el que s'estaba desenvolupant la descolorització, les presons de la comunitat internacional s'acreixeran contra el govern de Pretoria.
A l'any 1960 el terme i organització va ser excluit de la Commonwealth. A la ONU es va plantejar la demanda de sancions. A 1972 sudàfrica va quedar excluida dels Jocs Olímpics de Munich per l'amenaça de boicot general dels paísos africans. Finalment al 77 el règim sudafricà va ser oficialment condemnat per la comunitat occidental i sotmes a un embargament d'armes i material militar. Al 1985 el Consell de Seguretat de la ONU va trucar als estats i als seus membres per adoptar sancions econòmiques.
Es veu que en tota aquestes condemnes va haver-hi una certa hipocresía. Al marc de la guerra freda el règim racista va ser vist per Europa i els Estats Units com un mur de contenció a la expansió del comunisme a Àfrica. Moscú, tot el contrari, va animar a la lluita contra el apartheid armant a Angola i Mozambique, països amb governs pre-soviètics que s'enfrentaven a guerrilles subvencionades per Occident i recolçades per Sudàfrica. Al marc d'aquest conflicte, l'exèrcit sudafricà va fer diverses incursions en el territori dels seus països veïns.
El fi de la guerra freda va precipitar el fi de l'apartheid. El president Frédérik de Klerk, després de diverses negociacions amb els representants de les comunitats étniques del país, va posar fi al règim racista el juny de 1991. Des d'aquell moment la població negra va recuperar els seus drets civils i polítics.
El procés va culminar amb l'arribada de Nelson Mandela, mític militant anti-apartheid que havia pasat 27 anys a la presó al règim de la República Sudafricana.
William Kentridge
Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, al 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l’art contemporani internacional. Un creador polifacètic amb els seus dibuixos, les seves pel.lícules o les seves produccions teatrals, que s'han presentat a museus i institucions d'arreu del món.
Combina sempre la crítica política amb el llenguatge poètic a totes les seves obres. Com deiem ha alternat la pràctica de dibuix i del gravat amb incursions en el món dels cinema i del teatre; on a treballat com actor, guionista i director.
Totes les seves peçes tenen sempre present el context de sudàfrica, l'apartheid; de fet ell sempre ha reconegut ser un artista compromès des d'un punt de vista social i polític. Cal destacar però que sempre reflcteix el seu pròpi punt de vista i experiències amb l'apartheid, mai s'ha abanderat d'un conflicte o problema que ell no ha viscut en carn pròpia. El seu treball parla taambé de la naturalesa de les relacions humanes i la memòria, la relació entre desig, ètica i resposabilitat. S'imbueixen sempre d'elements onírics i lírics , amb certs punts de comèdia.
El sentiment de pertinença a una certa perifèria d'Europa, i per tant, una certa distància geogràfica del centre, es tradueix a una imaginaria d'aquells anys postcolonials al segle XX, on parla dels conflictes i vivències d'aqulla sudàfica sotmesa al règim del moment.
Drawings for Projections
Seguidament comentaré dos capítols de la sèrie de curtmetratges d'animació Drawings for Projection. Que com abans hem explicat estàn fets amb una tènica especial d'animació, aquest carbonet i les làmines úniques sobre les que esborraba i tornava a crear repetides vegades. En aquesta sèrie crítica política, en la societat postcolonial de sudàfrica, se'ns mostra a dos personatges clau, el Soho que representaria la figura del blanc controlador, del règim, del capitalisme, i el Félix que representaria la llibertat, la justícia, i la figura que mostra i observa la realitat. Moltes vegades l'artista ha dit que els dos personatges en conjunt són un autoretrat, són les seves dues personalitats, parts.
Els símbols no s'han acabat d'aclarir mai en cap episodi i per tant és lliure el seu significat. Cal remarcar però que tot el que es mostra a les obres de Kentridge té un significat i és important, totes les formes, figures, colors, escenes, composicions, transicions, la música. Tot és un conjunt.
He triat aquest capítol per mostrar molt més al personatge del Félix, la seva situació, però també per mostrar la situació en general del país, i el conflicte del que l'autor està parlant i criticant.
Aquest capítol, titulat l'exili de Félix, veiem com el personatge és informat del que passa a l'exterior; les mort tapades, la violencia, el sinlenci, ocultar la barbàri, els cadàvers, la tristesa dels país i la por...Tot a través del cant d'aquest personatge femení ( que surt a molt pocs episodis).
I el segon és l'episodi de La Mina. En aquest es descriu molt bé al personatge de Soho i la seva manipulació i control amb els seus treballadors. Es pot veure la explotació i maltractament cap a ells a partir d'una rutina. L'explotació laboral. També destacar les figures dels morts, representades només amb els seus caps, sota terra, informant de que el maltracte ve de lluny i que hi han agut victimes abans. El personatge d'en Soho es representa tota la estona al seu llit confortable, controlant-ho tot.
Per mi el més interessant és com fa les transicions de escena a escena, com transforma les figures en altres. I també com utilitza tant la música com els sorolls ambient, la atmosfera que crea en general amb les seves animacions.
Creació pròpia
Per acabar vam fer una petita prova per experimentar la tècnica que utilitzaba l'artista, i a la vegada fer una petita peça audiovisual i d'animació.
La meva esborrany el titulo La Flautista d'Hamelín
Fora de perill
Paraules i frases:
-
Soroll
-
Incomoditat
-
Tancament
-
Protecció
-
Sempre estem segurs?
-
La seguretat es per sempre?
-
Seguretat infinita?
-
La nostra casa simbolitza protecció
-
La nostra casa simbolitza protecció?
-
Sola
-
Abelles
-
Pors
-
Molestar
-
Per un petit moviment les coses poden canviar
-
Confinament
-
Por al que podem trobar fora
-
Refugiats
-
Desitgem estara al carrer dels nostres records.
Guió
Aquesta és la història d'una noia que fa dies que està confinada a la seva casa. S'ha confinat , igual que la resta de gent al seu voltant, per tot el que ha passat amb el COVID19 o coronavirus. S'ha de quedar a casa trencada durant quatre setmanes i no porta ni una.
Els primers dies no sabia que fer i acabava el dia sense haver-lo aprofitat del tot. Feia feina als matins però a les tardes, com que no té cap obligació, li passava el temps volant alhora que ella intentava buscar alguna cosa que fer, que li agradés, que li vingués de gust.
Fins que un dia la nostra protagonista va decidir llegar un llibre que feia molt que no l'agafava. Primer va anar a la seva habitació però al cap d'uns segons no va poder seguir la lectura allà perquè els veïns no paraven de fer sorolls, cantant i posen música amb l'altaveu. Així que decideix marxar cap al balcó, ja que no escoltarà als veïns i podrà prendre el sol i li donarà l'aire a la cara, després de tant temps.
Seu i passa uns minuts feliç llegint fins que al costat seu, on hi ha unes flors grogues, apareix una abella. La noia té molta por a l'abella. Al principi fa com que no hi és però no pot para de mirar cap a les flors, té por que l'abella s'acosti a ella i s'acosta la pot picar. Al principi mirava molt poc cap a les flors i aguantava bastant llegint però al cap d'una estona ja ha tancat el llibre i mira cap a l'abella intentant trobar una solució per què marxi. De sobte l'abella marxa cap a ella i la noia crida i comença a moure els braços intenta protegir-se. Però l'abella ha passat de llarg i ha entrat a la seva habitació i els veïns han decidit portar la festa al pati. Ara la noia no pot entrar dintre de casa i s'està fent fosc.
Storyboard
Fitxa Tècnica:
Personatges:
Protagonista, una noia
Abella ( petita i gran)
Càmara:
Stop motion
càmara fixa
Llum:
Llum natural
Llum més intensa al balcó
Menys intensa a l'habitació
Localitzacions:
Int. Habitació
Int. blacó
Stop Motion
Recorda Recorda activar el so!
Casting
Recorda activar el so!