Surrealisme
Context històric
Europa, segle XIX
És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se.
Espanya, segle XIX
Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.
Avenços de l'època
Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial. En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular. Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i l'electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)
Context ARTÍSTIC
El Surrealisme sorgeix cap a 1924 amb el manifest teòric d'André Breton. Els artistes d'aquest moviment, afirmaven que havia d'existir una realitat independent del que és visible, on s'anul·laven totalment els controls racionals, donant lloc al fet que la majoria de les imatges siguin psíquiques, subjectives i oníriques. Dins del surrealisme s'hi distingeixen dues corrents: El surrealisme abstracte i el surrealisme fifguratiu.
Surrealisme figuratiu
L'artista recrea associacions estranyes i inquietants, pròpies de món dels somnis, atenent a les normes tradicionals de representació figurativa, sent Salvador Dalí i René Magritte els seus principals valedors.
Surrealisme abstracte
L'artista reprodueix un univers de símbols, de vegades abstractes, sorgits de l'inconscient i l'atzar, sent Joan Miró, un dels seus principals representants en la pintura.
CARACTERÍSTIQUES
Objectius
Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.
Temes recorrents
Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents.
A nivell audiovisual...
És de caràcter cubista i dadaista. Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.
Personatges
Acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
A nivell tècnic...
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
OBRES
Ballet mécanique
És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.
L'Âge d'or
L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés). És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores. És, a més i essencialment, una manifestació surrealista en el seu contingut, en el fons, en la mesura en què relata una història d'amor passional que tracta de trencar les barreres que se li imposen. Així mateix, hi ha un rerefons de rebel·lió, revolució i qüestionament de les normes morals i socials molt evident.
Un chien andalou
Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare. El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.
