Soo Lazy
Elogi del malbaratament
“FINALMENTE, SERÉ PEREZOSO Y CONCLUIRÉ: NO HAY ARTE SIN PEREZA."
Mladen Stilinovic, Praise of Laziness
L'exposició "Soo Lazy, Elogi del malbaratament " partèix de la noció del consum en la que, George Bataille, sostè que l'economia no es basa en la producció i el consum sino en el gast com a malbaratament. Ara es planteja el malabaratament com una cosa necessària, plantejar una dissimulació del treball i articular una manera alternativa de vida en comú, on la peresa es posa en valor. Una ficció que anhela malgastar el temps en lloc d'emplear-lo. Res d'una productivitat i destruïr una riquesa abans que acumular-la. Tot és una crítica a la hiperactivitat contemporànea, intoduèix l'esperança d'una distribució de recursos i de temps que sigui capaç de repensar lo comú. La mostra reuneix un conjunt d'obres des de pintura, fotografia, instal·lació, vídeo o escultura d'artistes com Priscil·la Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School, o Xavier Ribas, entre altres.
Es tracta de considerar la mandra, no des d'un punt de vista ètic, en què és mal vista, com en el clàssic retret dels pares als seus fills: «No perdis el temps, aprofita les hores!» El que proposa “Soooooo lazy” és pensar la mandra sota el prisma de la teoria econòmica i dels esdeveniments que hem viscut en els últims anys, inclosa la recent experiència d'una pandèmia que ha obligat a desaccelerar forçosament el nostre sistema.
«Lazy money, lazy sexy, lazy outa space No tears are falling from my eyes I’m keepin’ all the pain inside Now don’t you want to live with me?».
David Byrne – Lazy
Pulverous (Polveritzat)
Aernout Mik
És un artista neerlandès, conegut internacionalment per les seves instal·lacions i pel·lícules. Crea situacions que reflecteixen el món actual, és una exploració sobre les persones contemporànies. Parteix del punt on la realitat es trenca i tot el que succeeix és inesperat i allà apareix l'espectador. Un espectador que forma part de l'obra, ja que sense la seva reflexió no hauria obra. Mik tracta els conflictes socials i emocionals i no n'extreu conclusions clares. El que planteja són situacions incompletes que necessiten ser interpretades perquè cadascú extregui les seves conclusions clares. A les creacions solen aparèixer grups de persones que realitzen una coreografia entre elles. Es tracta de figurants, actors i no actors. Aquesta acció grupal és la que ens fa recordar la vida social en comú i ens fa pensar en una solitud acompanyada. Normalment, les seves obres, es desenvolupen en absolut silenci.
L'artista es preocupa pel disseny arquitectònic on es presenten les seves obres, ja que allò que envolta l'obra forma part d'ella. Exposa les obres mitjançant la videoinstal·lació monocanal i també amb canal múltiple. La seva primera exposició col·lectiva va ser el 1990 a Amsterdam al museu Fodor i onze anys més tard va exposar en solitari per primer cop al museu Garlier|Gebauer.
El vídeo de Aernout Mik, Pulverous (Polveritzat), presa com a punt de partida
el ritual del potlatch, descrit per primera vegada en l'Assaig sobre el
do (1923-1924) de l'antropòleg Marcel Mauss. El ritual consistèix la funció ritual del potlatch, tal com la descriu Mauss, consistia en destruir la riquesa per a oposar-se així a qualsevol procés d'acumulació.
En el vídeo de l'artista holandès, diverses persones destrueixen sistemàticament,
sense ira ni arravataments, els productes (béns de consum) d'un gran magatzem.
Els seus moviments són ordenats, metòdics, constants. El que estem
veient és una representació d'un ritual de destrucció realitzat en estat
d'alienació i portat fins al paroxisme. L'artista sembla reflexionar
sobre l'excés imposat per la dinàmica contínua, sense pausa ni descans,
del model de producció i consum en el qual ens trobem immersos.
El vídeo de Mik qüestiona el concepte
de l'útil. Què entenem per «l'útil»? I, sobretot útil per a qui?
Per a la majoria dels éssers humans que vivim en aquest planeta? Útil
per al planeta mateix i el seu ecosistema? La resposta sembla inclinar-se cap a una
negativa: ni la producció ni el creixement semblen aportar més qualitat
de vida a la majoria d'habitants del planeta. L'útil es revela llavors
com un concepte fràgil i esmunyedís, en conflicte amb la idea de l'universal
absolut.