Panoràmic
El Festival Panoràmic té la fotografía com a protagonista que s'expressa amb l'ajuda de moltes disciplines artístiques similars o relacionades amb l'anterior. Tots des d'una mirada cap a l'interior de la fotografia, des de tots els punts de vista d'aquesta i també totes les seves posibiltats en altres àmbits com el cinema o altres contemporanis. Abarca la fotografia expressada no només pels fotògrafs sinó també més enllà dels fotògrafs.
El festival vol contribuir a visibilizar la creació de les noves generacions que treballen entron el cinema i la fotografia. Nou talent que emergeix d'escoles de cinema, fotogràfiques, escoles d'audiovisuals i altres relacionades. Però també difondre creacions incòniques e icòniques en el món de la imatge.
Aposta per vincular cinema, fotografía i noves tecnologies amb l'ajuda de l'espai d'arts Roca Umbert.
El complex industrial ata convertit en un singular espai d'arts i cultura. Ubicant la exposició a molts dels seus edificis, a la seva infraestructura tècnica i el territori, deixant que el públic es relationi amb els nous llenguatges audiovisuals.
El festival està creat per l'iniciativa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer (Grisart), comptant amb la complicitat de Joan Fontcuberta, i també amb el compromís de l'Ajuntament de Granollers, de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Roca Umbert
De fàbrica textiles a fàbrica d'arts
Relacionat amb el festival, ja que és l'espai que s'ha utilitzat per aquest esdeveniment, explicarem la seva història.
L'origen remunta a l'any 1871 a Sant Feliu de Codines, on Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va posar en marxa una fàbrica textil que només als cincs anys més tard va ampliar l'adquisició d'uns terrenys de Granollers, concretament a Palou. Gran creixement industrial i ràpida consolidació del sector tèxtil català que va fer creixer l'empresa. 1904 es va començar a construir la Roca Umbert on s'instalaren els primers telers.
1936 l'empresa fou requisada pels obrers i va pendre el nom d'Espartacus. Gener de 1939 va patir una forta destrucció arran un incendi provocat. Lentament es va anant recuperant i als 50 es va construir la nova tèrmica, que va permetre l'autonomia de la fàbrica en el proveïment elèctric. Modernizació de la indústria i es fabriquen gran quantitat de teixits, entre els quals destaquen les peces de cotó. Els seus teixits van ser molt apreciats per la seva qualitat.
1971 es tanque les naus de Sant Feliu de Codines i els proprietaris s'acullen al pla de reestructuració tèxtil. Cinc anys més tard inicien el trasllat de la filadura de Granollers a Sant Celoni. 1978 un segon pla de reestructuració, tot i les vagues generalitzades, finalment al 1991 es tanquen les portes. Roca Umbert fàbrica exemplar per alguna dels seus projectes, anaven més enllà de les obligacions legals. Espai també just per els treballadors però sobretot per les treballadores, on poden deixar als seus fills en una casa cuna.
Després ve el procés de transformació. Una tercera part de la superficie de la fàbrica es municipalitza. Al tener del 2003 el Ple de L'ajuntament de Granollers aprova el Pla d'Usos del Projecte de la Roca Umbert com a fàbrica d'arts i al noviembre del 2004 s'aprova el Pla arquitectònic. Rehabilitant 21.000 m2 que actualment Roca Umbert té. Des del nou plan d'us Roca Umbert sempre està en constant evolució. 2005 Biblioteca, 2006 La Troca Centre Cultural Popular i Tradicional, el bar, el CUB espai d'assaig musical i les oficines. 2008 Espia d'Arts, 2009 Centre Audiovisual, 2010 NauB1 i la nau Dents de Serra, 2011 Taller Sarandaca, Arsènic, i el taller de l'artista visual Joan Fontcuberta.
La Tèrmica, Roca Umbert
També parlarem d'un espia especial per Roca Umbert i també dintre del festival.
La tèrmica és un espai patrimonial inaugúrate al 2011. Dona a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Granollers a partir de les restes conservades de la Tèrmica de la Roca Umbert.
és una construcció singular en què es produïa energía mitjançant primeres matèries com carbó i el fuel, actualmente están en desús per l'alt grau de contaminació. L’edifici va ser construït a inicis de la dècada dels anys 50 del segle passat, ja que, segons la documentació, el 1952 ja hi havia instal·lada la primera caldera.
Augment de producció tèxtil i habituals restriccions elèctriques fan necessària la compra d'aquest equipament ja que proporciona, automàticament, energia que la fàbrica necessitava.
Es tracta d'un patrimoni ja que representa un tipus de producció energètica que va existir al nostre país durant molt temps, temps marchât per la dictadura i l'autarquia econòmica. I perquè és un dels pocs en conservació actualment.
Existen altres edificis relacionaos a la Tèrmica ( sombra d'aigua, els tancs de fueloil...) tots desapareguts ara.
La recuperació de la Tèrmica que s’està portant a terme amb la col·laboració de les persones que van treballar a la fàbrica, ja que l’espai esdevindrà un centre d’interpretació que girarà entorn de tres eixos temàtics: la producció energètica, el passat industrial de Granollers i la memòria social de l’activitat fabril.
La Central Tèrmica consta de diferents espais:
-
L’espai de generació del vapor, on destaquen dues calderes.
-
L’espai de generació d’ electricitat, anomenat també la zona de turbines.
-
L’espai de refredament del vapor, que denominarem “refrescador”, situat en un edifici annex de planta circular.
Equip directiu Panoràmic
A part de Joan Fontcuberta, a qui destaquem i per tant en parlarem més tard, ens trobem a Albert Gusi, Laia Casanova i Fidel Balaguer.
Albert Gusi
Artista visual i director de Grisart.
El seu treball artístic el configuren accions/ intervencions, registres fotogràfics...En la seva obra observem un continu "anar i tornar" entre el territori, el lloc i la fotografia. Parla del territori a trevés de l'observació, la fragilitat, la fugacitat i l'humor. La seva constant transformació, la seva memòria i ens proposa una alta manera de mirar els conceptes dels que parla, complicitat lúdica a través d'una acció efímera que ens aproxima a un art sobretot en procés viscut i compartit.
Ha participat en festivals, exposicions, conferències i altres esdeveniments vinklats sempre a la image i el paisatge.
Des de 2014 és director de Grisart Escola Internacional de Fotografia.
Laia Casanova
Gestora cultural
Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per la UB. Màster en Gestió de polítiques i projectes culturals per la Universitat de Zaragoza. Postgrau oficial en Gestió Cultural per la UB. Al 2010 fins al 2015 coordina la dinamització empresarial del Mercat Audiovisual de Catalunya, impulsant els premis ID-MAC, aquests dedicats a donar suport a projectes innovadors en l’àmbit audiovisual, i del l’OPEN MAC 2015. També activitats que vinculaven el sector empresarial i l’artistic en l’àmbit audiovisual.
Actualment coordina el programa d’arts visuals i de la imatge a Roca Umbert Fàbrica de les Arts SL. Realitzant la programació expositiva de la Sala Zero, de la Mostra d’Art Urbà a Roca Umbert, el programa de residències i el projecte pedagògic.
Fidel Balaguer
Galerista i director projectes Grisart.
Fidel Balaguer Roca, de Sabadell, té una llarga trajectòria professional en el món de la comunicació. Ha treballat en empreses i institucions públiques i també privades ( els Jocs Olímpics Barcelona’92, la campanya Barcelona posa’t guapa, la fira Alimentaria o posant en marxa el Patronat de Turisme de Calafell)
2004 obre una galeria d’art contemporani a Barcelona al carrer Consell de Cent, i l’any 2015 es trasllada al carrer Roger de Flor.
Amb la Galeria Balaguer ha participat a fires d’art nacionals i internacionals, ha treballat i ha donat a conèixer a artistes joves i desconeguts amb l’objectiu d’introduir-los al mercat de l’art.
Des del 2014 és el Director de Projectes de Grisart Escola Internacional de Fotografia de Barcelona.
Joan Fontcuberta
Fotògraf, Artista, docent, assagista i crític especialitzat en fotografia.
Joan Fontcuberta va nèixer a Barcelona l'any 1955, es un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional. També és teòric de la imatge fotogràfica i com editor fotogràfic, ha impulsat la fotografia contemporánea a través de molts esdeveniments, de jornades i exposicions. Va ser una dels fundadors de la revista Photo Vision, especificada a la fotografia, al 1980, amb publicacions tant en catellà com en anglès.
Els seus treballs teòrics i els fotogràfics qüestionaven la veritat que se li suposa sempre a una imatge fotogràfica.
La seva producció artística va ser multifacètica, va girar en torn a la verosimilitut de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el que ell creia com a món real per donar vida a un altre, el seu pròpi podriem dir. L'interesaven les funciona socials i les relacionava amb la fotografia, l'ús públic de la imatge i la intoxicació de la infotmació en vers aquesta. Bona part de les seves obres s'explicaren o criticaven a partir de la paròdia que activen la il.lusió dels espectadors, i advertèixen dels perills de la crueltat i engany de la informació pública que tots coneixem.
Entre els seus textos teòrics destaquem els següents:
-
Estètica fotogràfica de 1982
-
El beso de Judas. Fotografía y verdad de 1997
-
Ciencia y fricción: fotografía, naturaleza y artificio de 1998
-
La cámara de Pandora de 2010.
Al final dels 80 fins a l'actualitat Fontcuberta ha exposat regularment en centres d'art amb gran prestigi com: Folkwang Museum de Essen al 1987, el MoMA de Nueva York al 1989, el IVAM de Valencia al 1992, el Musée Redpath de Montreal en Canadá al 1999, The Dalí Museum de San Petersburgo en Florida al 2003, la Fundació Miró de Palma de Mallorca al 2007, el Australian Center of Photography de Sidney al 2007, el Fotografiemuseum de Amsterdam al 2010 y la Fotografins Hus de Estocolmo al 2013.
En quant als premis guanyats destaquem el Premi Internacionalitat de Fotografia Hasselblad a l'any 2013, David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d’Alemanya el 1988, Premio Nacional de Fotografía, atorgat pel Ministeri de Cultura d’Espanya l'any 1998 i finalment destaquem el Premio Nacional de Ensayo al 2011,
Les seves obres es troben moltes a grans museus on fa anys va exposar i on d'altres que encara segueix exposan. Un és el MoMA de Nueva York, un altre el Metropolitan Museum of Art de Nueva York o a The Art Institute de Chicago, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, al Centre Pompidou de París, a FNAC de París i al MACBA de Barcelona...
En quant al festival Panoràmic es troba a l'equip directiu junt amb els altres artistes. I també destacar que és un artiste referent dinner de la Roca Umbert Fàbrica de les arts.
Marcel.lí Antúnez
Art electrònic e interpretació
Marsel.lí Antúnez és reconegut internacionalment com una de les figures més relevants de l'art electrònic i tot relacionat amb la experimentació escènica. La seva trejectòria abarca uns 30 anys durant els quals ha desarrollat un univers visual absolutament personal e iconoclasta. Tot està basat en una reflexió sobre els sistemes de producció artística, ell ho anomena Sistematurgia. Molts propi i particular.
Per fer les sèves obres a relatzat peces amb format d'instal.lacions o d'altres com performance. Molts d'aquests a museus, a galeries, teatres i espais no convencionals i tot en més de 40 paísos diferents. Destaquem el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa.
Moltes de les seves obres sós performances mecatróniques, es a dir que utilitza la tecnologia com per exemple robots. O també poden ser instal.lacions interactives i col.laborations amb colectius com La Fura dels Baus, del qual va ser fundador i líder als anys 80. Els seus treballs han sigue exposats i ensenyats en moltes edicioes de tot el món.
Antúnez ha rebut molts premis entre els quals destaquem els segments: Primer premio en el Festival Etrange Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999, Premio Max España 2001, Premio FAD 2001 Barcelona, Mención d’Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona en 2004.
Desde 2010 es troba treballant en l'Arsenale della Apparizioni en el qual si troben les seves tres ultimes peces. La primera és una performance titulada Cotrone, l'altre un film El Peix Sebastiano esterna a festival internacional fantàstic de Sitges i la seva última performance al teatre Grec de Barcelona Pseudo 2012.
Al 2014 ha presentar exposicions sistematurgiques. Accions, dispositius i dibuixos en el Arts Santa Mponica de Barcelona. Tot amb l'intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, la Sistematurgia, entés com una dramaturgia dels sistemes computacionals.
En quant al festival Panoràmic Antúnez va exposar gran obra dels seus treballs a la Tèrmica, un espai de la Roca Umbert.
Fura dels Baus
Companyía de teatre
La Fura dels Baus és una compendia de teatre on es busca la excentricitat, l'innovació, adaptació, ritme, evolució artística i transgresións. Tot aquesta esencia única l'ha portada a ser pionera en reconceptualitzar dos dels aspectes més importants de tot l'art dramàtic: l'espai i el públic. Respectivament van redefinir l'espai d'actuació, trasllandant l'espai convencional per un oasis actiu on el paper del públic, trencant la "quarta paret".
Inquietut i la necessitat constant d'explorar noves tendencies artístiquesn van desarollar, mitjançant un procès de creació col.lectiva, un llenguatge, un estil i una estètica molt personals.
Avui en dia denomenat com "llenguatge ferotge" el qual l'han sapigut portar a molts àmbits artísitcs ( escènics, òpera, cinema o el macroespectacle.
Gran capacitat d'unió i adaptació de la canalitat i misticisme, naturalesa i artifici; o bé grosería i sofisticació; primitisme i tecnología. En cadascun dels seus espectacles ha conseguit l'èxit i el prestigi e internacionalitat.
Va ser fundada a Moià l'any 1979. Als seus inicis es caracteritzaven per un llenguatge visceral i funcionaven com teatre de carrer amb vitalitet de rock i la irreverència del neocirc. El nom de la companyia es va originar pel fet que ensuite membres moianesos del grup es reunien de joves en una mena d'abocador que anomenaven els Baus ( topònim que prové de la balcera). La fura representa un animal que cerca que busca o que furga.
L.U.N.A
L.U.N.A és una performance creada per tres alumnes del Batxillerat escènic de l'Institut Celestí Bellera. Ariadna Cardona, Alex Valcárcel i Berta Garcia.
L'obra va començar amb la recerca del concepte de la lluna i també amb els diferents conceptes i esdeveniments que relacionaven aquest satèlit.
Finalment vam decidir que l'obra parlaria del origen de la lluna de les seves fases i també que significaba la lluna per la humanitat. Tan el concepte religiós de moltes tribus com el canvi mental i físic que es diu que provoca en nosaltres la lluna plena .
L'origen de la lluna es diu que va ser el resultat de dos cossos celestes que es van xocar i van provocar una explosió. Tota això fa 4.500 milions d'anys.
Vam voler utilitzar les fases lunars com a concepte dels moviments, i també la rodona com a símbol característic de la humanitat i la pròpia forma de la lluna.
També volem parlar de els deus i deeses que existen entorn aquest satèlit. La deesa Selene pels Grecs a l'edat Antiga o el deu Metzi per els aztecas. Fina arribar a observar la lluna científicament i arribar fins a ella al 1969 amb Niel Armstrong.
I dintre de totes aquestes etapes també entra els sentiments i sensacions que provoca la lluna en nosaltres, sobretot lluna plena o el fenòmen de la lluna vermella o la Super Nova. En moltes civilitzacions sempre s'ha cregut que moltes llunes plenes han provocat bojeria o comportaments extranys en les persones, o bé altres que creien en una lluna que t'aconseguia els teus somnis com tenir fills, l'amor o el poder i els diners.
La música i l'atmosfera que es crea en la performance s'ha inspirat en moltes de les escenes de la pel.lícula 2001 Space Odyssey de Stanley Kubrick
La performance
