Nau Bostik
Fàbrica de les arts, o centre cultural cituat a la ciutat de Barcelona al barri de Sant Andreu.
Antigament era una fàbrica de material escolar, que amb els anys va deixar de funcionar i es van parar completamente les activitats. Fa 4 anys la gent del barri va lluitar fins aconseguir que la fàbrica arribes a ser un espiar de cultura, un bloc de difusió d'art; aspecte que mancaba dintre del barri.
Dintre del espai podem trobar murals d'art urbà; murals permanents i d'altres que no. Com exposicions d'art urbà i exposicions de fotogràfia entre altres arts. També temporals i no.
Art Urbà
L'art urbà podem dir que és tot art relacionat amb obres fetes i que parlen sobre el carrer, sobre la ciutat. Dintre de l'art urbà podem incloure els grafitis pero normalment qua parlem d'art urbà ens referim més a murals.
El grafiti originat als 70 als Estats Units també ha sigut una activitat feta al carrer però el seu contingut és totalment diferent del dels murals. Quan parlem de grafitis parlem de tots els joves que van començar a difondre la seva imatge, legalment en un inici, a partir moltes vegades de lletres, de les seves firmes. Era una rebel·lió però moltes es parlava d'un mateix o d'una banda.
En canvi si parlem de murals, parlem d'un altre concepte totalment diferent. Els murals podien ser paraules però també es van incloure més imatges més dibuixos. Els creadors dels murals moltes vegades parlen de conceptes de temes que volen transmetre, de temes que volen parlar. Moltes vegades crítiques a la societat o a altres conceptes. També s'ha de tenir en compte que els murals no van ser legals i que durant un temps es van prohibir al carrer, fins que no es van crear associacions promotores d'aquest art aquest va deixar d'existir durant un temps.
Mural 1
Aquests és un mural de l'autor Fasim, pioner al grafiti i art urbà barceloní.
És exterior fet amb spray i porta a la Nau Bostik des dels 80. L'autor va decidir seguir l'estil d'obres que feia a les galeries però amb una obra a l'exterior. El mural es va esposar a l'Open world conference.
En un principi l'obra és molt estètica i no sé el seu significa; però poc dir que jo crec que l'autor vol reflectir una societat igual i influenciada, ja que tomes les figures són de color negre.
Mural 2
Un dels murals d'en Yogo, autor important en aquest estil. Obra exterior feta a spray. L'estil d'aquest autor sempre ha estat a partir de l'escriptura però en aquesta obra va decidir fusionar la tipografia amb el dibuix creen figures a partir de les lletres.
El mural està a la Nau Bostik des del juny del 2019 pel Festival B murals que es fa al centre.
Principalment és un mural estètic, però no sé el seu significat.
Mural 3
Aquest és un mural de l'autor Sawel un dels autors més brillant de l'art Urbà. Obra exterior fet a spray. Una obra fresca, divertida i simpàtica. Exposada l'any 2016 al Gunter Fest i única obra permanent, de moment.
En un principi és una obra estètica, no sé el seu significa; però jo creo que crítica tots els productes take away que durant els anys s'han post de moda dintre del consum en l'actualitat. Crec que és una crítica sobretot per l'animalització dels personatges i els colors que utilitza, com un còmic.
Mural 4
Aquests és un mural doble dels autors Fran and Ellen. Obra exterior feta a spray. Tenen molta importància els personatges dins de l'obra. Obra divertida i fresca.
Creada en 2019 pel Festival B murals, exposit al 2019. En principi és una obra estètica però jo crec que és una autocrítica i que els personatges els representen, d'alguna manera es riuen i s'exposen a si mateixos com a persones i com artistes.
Mural 5
Obra de l'autor Sixe. Mural exterior feta a spray. Obra abstracte e innovadora guardadora dels premis Time Out, exposta al 2016 a la Nau Bostik, i també esposada al Tate Modern de Londres. Obra estètica i no sé el seu significa, crec que vol representar diferents formes que es troben a la ciutat, com per exemple una que sembla representar la forma d'una escala o d'altres els quadrats i els triangles que poden ser les formes d'edificis o carrers.
Mural 6
Obra d'en Roger, descriptor i grafista. Mural exterior fet amb pintura plàstica i spray. És la representació a cegues del mural de Sixe. Obra original e interessant esposada en 2016, com la de Sixe, a la Nau Bostik. Vol representar la visió a cegues de l'altre obra, com varien les formes i el significa que es transmeten.
Mural 7
Obra de l'autor Mohamed Leghaan, que ve del grafiti. Mural exterior amb pintura plàstica. Obra innovadora per la forma en què és representada; sembla un quadre en mis del carrer. També el tema social que transmet ven molt, guanya molt l'obra. Esposada a la Nau Bostik en 2016. Creo que vol representar un dinar familiar, una situació que tothom coneix.
Mural 8
Mural de l'autor Miquel Wert. Obra exterior feta amb pintura plàstica. Una representació poc habitual, més pròpia de l'inici de l'art urbà on es representava més les figures de persones i en blanc i negre. Més complicació en la realització. Esposada a la Nau Bostik l'any 2016.
Obra estètica que crec que representa la sinceritat. Tot per l'acció que fa el personatge, aquella acció quotidiana que moltes vegades es fa abans de sortir a primera hora del matí.
Mural 9
Obra de l'autor Junjo Surafra. Mural exterior feta amb spray. És molt interessant com l'autor a fet la seva obra a partir de l'espai que tenia. Com li ha donat importància a la porta del magatzem, convertint-la en un armari. Exposada l'any 2017 a la Nau Bostik.
Obra estètica, que crec que vol representar el seu món creatiu, com un " País de las maravillas", pels colors que utilitza i pels personatges tan fantàstics que crea.
Mural 10
Obra de Chupete. Mural exterior creat amb spray. Principal obra de l'art Urbà, innovadora, representació amb estètica de logo. Exposada a la Nau Bostik al 2017.
Obra estètica que no sé el seu significar però crec que l'autor es representa.
Mural 11
Mural de l'autor argentí Jaz. Obra exterior feta amb materials orgànics. Obra diferent e innovadora que representa el primer que va veure l'autor en arribar a Barcelona, i també representa que l'art Urbà és efímer. Exposat a la Nau Bostik l'any 2011.
Mural triat
De tots els murals anteriors he volgut triar el de Juanjo Surafra. És el que més m'ha cridat l'atenció el lloc on s'havia creat i els seus colors i personatges m'han recordat molt a una de les històries infantils que més m'agradava i encara em segueix agradant, Alícia en el país de las maravillas.
Penso que m'identifico una mica amb l'obra, o que conté una part del que m'agrada i per això l'he triada.
Alicia en el país de las maravillas
Crec que pels colors i els personatges del mural, l'obra té molta semblança amb la novel·la escrita per Lewis Carroll del 1865 titulada "Alicia en el país de las maravillas". La novel.la parla sobre les aventures que viu una nena anomenada Alícia en un país irreal i estrambòtic on els animals parlen i el pas del temps es molt diferent.
El mural em recorda aquell món irreal i fantàstic que descriu la història, també amb un punt de misteri. Els personatges són estrambòtics però els colors de l'obra són vius. Fantasia i misteri.
Tan novel.la com l'estètica de les pel·lícules.
Pel.lícula de disney
Pel.lícula de Tim Burton
El Castillo ambulante
També pels colors i els personatges relacionaria el mural amb una pel·lícula d'anime titulada en castellà "El castillo ambulante".
És una pel·lícula del director Hayat Miyasaki, portada a la gran pantalla a partir del 2004.
Està basada en una novel·la britànica de l'escriptora Diana Wynne Jones.
A les dues la història explica la vida d'una jove que treballa en una botiga de barrets i que un bon dia es troba amb la bruixa del parem. Aquesta la tira una maldició i la torna una vella, a la recerca d'ajuda arriba fins a la casa d'un mag, aquesta té una curiosa particularitat, i es que la casa té potes i es mou.
Tota l'estètica i colors de la pel·lícula em recorden molt al mural i també un altre cop aquesta història de fantasia i misteri.
Un monstruo viene a verme
Per ultimo relacionaria el mural amb la pel·lícula "Un monstruo viene a verme del director J.A Bayona del 2016.
La història parla sobre la vida d'en Connor, un nen de dotze anys que ha d'ocupar-se de cuidar de la casa i de la seva mare que està malalta de càncer, mentre supera les seves pors; on apareixen sempre un gran monstre en forma d'arbre.
El mural em recorda a la pel.lícula sobretot pel personatge del monstre, igual de gegant i també sembla una mena d'arbre com el de Bayona. També la relació que té el personatge monstre amb l'altre petit, com a la pel·lícula que en el fons el monstre no espanta o no vol espantar el nen.
Portada disc Finisterra de Mago de oz
Finisterra és el quart álbum del grup espanyol Mago de Oz. Conté moltes de les seves típiques cançons. Heavy metal, hard rock però alguna element folk.
Em recorde al mural pels colors i les figures representades, el monstre principal de l'album.
Post Mortem
Isabel Cardeira
Post Mortem
"Si el amor y el desamor pueden ser considerados dos puntos en una trayectoria, ¿ dejarán huellas en los espacios físicos donde ambos sentimientos han tenido lugar?
En este trabajo la fotógrafa ha propuesto a 5 personas de reconstruir los hechos del primer y último encuentro de su relación de pareja.
Planteando su tarea como una investigación forense, la autora ha entrevistado los participantes intentando averiguar qué rememoraban exactamente de esos momentos para luego buscar las huellas y registrar las evidencias de esos instantes en el lugar de los hechos.
Partiendo de 5 los relatos ha generado mapas o rutas uniendo con un trazo las ubicaciones del inicio de las relaciones y las ubicaciones de las separaciones, invitando a los participantes a visitar en compañía los lugares de su pasado emocional."
Instrucciones para un post mortem
"Escoja una ciudad y recurra a un mapa de la misma.
Pregunte a sus amigos y conocidos si han tenido alguna relación amorosa que haya sido importante para ellos en esa ciudad. Lleve consigo el mapa y pida a los seleccionados que señalen el punto de inicio y el punto final de la relación. Si uno de los puntos no se encuentra en el mapa, esa persona queda descartada del proyecto.
Escoja entre cuatro y cinco personas y pida que le cuenten lo que recuerdan del inicio y del final de la relación . Dediquen especial atención a la localización de los hechos. Para ayudarles a recordar, haga preguntas intentando averiguar que rememoran exactamente de esos momentos.
Pida autorización para grabar la conversación . Será mucho más cómodo que tomar notas y se averiguará de que memorias no le traiciona cuando describa más tarde las situaciones. Apunte detalles como fechas, estación del año y horas de luz. Los necesitará cuando pretenda registrar evidencias (huellas) de esos instantes sobre el lugar de los hechos.
En un mapa señale los lugares de inicio con un punto. Haga lo mismo en otro mapa con las ubicaciones de la separación. Una los puntos y obtendrá una ruta de primeras citas o primeros encuentros y otra de rupturas. Visite esos lugares y busque y recabe pruebas relativas a los acontecimientos.
Reúna a los participantes de las historias y proponga repetir el recorrido como si fuera una ruta turística por su pasado emocional. Invite a los participantes a hacer fotos, compartir la historia o simplemente disfrutar del viaje."
Les altres fotografies
Aquesta és l'exposició de la fotògrafa Isabel Cardeira.
Des de un original punt de vista ens explica quatre històries d'amor a partir dels records i dels espais.
Una estructura de treball i de presentació acurada i entenedora.
També parts de text que complementen i donen sentit a les fotografies i a l'exposició en general.
Cementerio de recuerdos
Berta Garcia
Versió de l'exposició Post Mortem de Isabel Cardeira
En aquest cementiri de records es troben una recopilació de la memòria en dues històries.
Inspirat en l'exposició Post Mortem de Isabel Cardeira vaig decidir copiar l'estètica d'aquesta i a partir, també, dels records dels amors passats dels quals ella parlava; vaig decidir fer la meva versió.
Dues històries de dues persones properes a mi. En la mateixa ciutat però no el mateix tema, solament són records passats, records que els han marcat i dels que ells volen parlar. Alguns viuen a la ciutat, d'altres passen algunes estones en aquesta.
També com ella, traçaré el recorregut de les històries i d'allà sortiran també les fotografies.
Maria (17)
Sara (15)
Tot va passar fa poc, a aquest estiu passat.
M'enrecordo que feia bastant calor i que jo l'esperava a la Sagales, on havíem quedat.
Feia temps que parlàvem però mai ens havíem decidit a fer el pas fins aquell dia; em sentia nerviosa i vaig començar a imaginar-me tot el que passaria. Fins que va arribar i al primer moment ja estava colada per ell.
Era alt i molt guapo, des del meu punt de vista. M'enrecordo també que portava una samarreta de la marca Hollister i uns pantalons curts. I jo, com sempre, portava un mono de color blau que em queda molt bé i amb el que estic august.
Vam caminar cap al centre, per les diferents places, a l'hora que parlàvem sobre els nostres estius, sobre les tonteries que havíem fet fa poques setmanes a la festa major i més coses que ens unien. Recordo sentir-me a gust amb ell però quede vegades es feia llarga aquella espera, espera de el que volia que passés.
Ja cap al final recordo que ens va fer un petó i que em vaig sentir bé en aquell moment, aquella plaça els dos junts, una de les meves primeres cites. Encara que lo nostre no va funcionar, recordo la felicitat, la passió d'aquell moment. I sé que en un futur seguirà sent important per mi.
Feia dies que m'estava preparant per a aquell dia. Recordo que era entre el 20 o el 22 de maig i que era el 2015 , i que jo feia en aquell moment 6è de Primària al meu poble, a les Franqueses.
Em van portar en cotxe des de el meu poble,passant pel carrer Girona i tot el recorregut fins a arribar a l'auditori. Estava nerviosa i feliç per l'examen del conservatori. Feia dies que em preparava a la meva antiga escola de música del poble, moltes peces a piano per l'examen. Tenia un bon nivell i encara que nerviosa em sentia també segura, ja que m'ho havia preparat i a mi m'agrada molt tocar el piano.
L'aula era freda però la gent era molt amable amb mi i l'examen d'instrument va ser un èxit. No em vaig equivocar i la professora em va felicitar dient-me que ho havia fet bé. Però més tard recordo que van venir totes les meves inseguretats i nervis de cop. Quan amable em va dir que encara quedava una prova, una prova de llenguatge musical. Jo no ho havia fet mai, no en tenia ni idea,i pels nervis e inseguretats vaig suspendre.
Quina ràbia, injustícia. Quina impotència vaig sentir quan em van dir, que no servien per res els dies de preparació, que no podia entrar i que em deixaven en 3 d'elemental. Uns 5 anys meny de el que jo volia fer. Vaig dir que no i cap a casa em sentia indignada i trista.
