MEAM
Palau Gomis i MEAM
L'Edifici del museu és l'antic Palau Gomis, s.XVIII, al carrer Barra de Ferro 5 al punt més turístic i comercial de l'actual Barcelona.
Es tracta d'un palau totalment reconstruit al 1792 en encarrec del prestigios mercader de teixits Gomis. En aquella època el carrer Montcada era la part més noble de la ciutat. Però durant la invasió napoleònica, el Mariscal Lecchi, qui comandava les tropes francesas, va requisar i convertir l'edifici en la seva residència habitual.
I més tard, quan es van seguir els critèris urbanistics importats de Francia, es va abrir el carrer Princessa per una bona comunicació amb el parc i castell de la Ciutadella. Es en aquell moment quan l'edifici es parteix en dos.
Al principi del s.XX es van remodelar les vivendes i es va construir el nou portal, de brillant estil modernista, l'únic a Ciutat Vella. Després de patir grans canvis esthetics i de propietaris, al 2.000 l'edifici va ser venut a una millonaria artista holandesa i va iniciar una remodelació i restauración de la planta noble. Per aquests treballs va pebre el Premi FAD de Interiorisme.
Al 2006 va ser adquirir per la sede de la "Fundación de las Artes y los Artistas", dirigida i creada per l'arquitecta José Manuel Infiesta. Es va iniciar una llarga i cara restauració del conjunt del pati i les plantes. També va participar l'arquitecta Jordi Garcés, autor també de la remodel.lació del Museu Picasso o la Fundación Godia.
2011 al juny va ser finalment inaugurat al públic com museu permanent per presentar les col.lecions propuestas de la fundación i d'altres a exposicions temporals. Des d'aquell any el museu ha evolucionat permanenment i té ara una activitat desbordant. Hi ha des de grans exposicions internacionals, tan permanents com temporals; també concerts i tallers. I el concurs d'art figuratiu.
Realisme o Hiperrealisme
Tant a l'exposició d'abaix del museu, on es veuen obres temporals i permanents, com a la de d'alt dedicada a Pedro del Toro, podem trobar obres realistes i hiperrealistes. Sobretot a la sala d'abaix on es troben pintures i escultures de molts artistes i de molts temes, encara que es caracterizan els nus.
Tant a la sala d'abaisser com altres parts del museu s'ha de destacar la gran visibilitat que li donen a l'actual realisme i hiperrealisme a l'art i també als nus, sobretot femenins.
El realisme és un correct artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les seves obres. El realisme prescinde de símbols i esquemes i busca el detall, la màsima proximitat.
Les seves caractéristiques principals són la rechercha de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis, preten fer una repesentació de la realitat el més acurada possible, els temes que tracta són contemporanis de la seva època i solen tenir una crítica social i fa un ús minuciós de la descripció del que parla i representa.
S'inicia al s.XVIII amb el romanticisme
L'hiperrealisme és una tendéncia artística aparecida entorn als anys 60 als Estats Units i té la màxima popularitat als 70. Es tracta de cercar el màxim detall i explicar cada part igual de perfecta, que el tot sigui igual de detallat i exacte que la realitat. Es característic en la pintura i escultura.
Aquests dos tècniques i tendències artístiques són molt similars i per això s'ha de seguir i entendre una tècnica per poder diferenciar-les. El realisme moltes vegades posa foco a una o varies parts del quadre, fent que tots els espectadors es centran en aquelles parts a simple vista. Aquestes zones destaquen ve per que están més definides que d'altres o ve per contrast. En canvi al hiperrealisme tot el quadre està definit de la matèixa manera amb la mateixa intensitat i el matèix contrast, i per tant es molt difícil centrar a tots els espectadors en un matèix punt, cadascú es centra en el que més li crida l'atenció.
Jordi Diaz Alamà "Generación 86"
Art figuratiu
Ès l'art, que al contrario que l'art abstraite, es definèix per la representació d'imatges ven identificables a través de les seves figures. Tant procuran la versemblança amb la realitat ( realisme e hiperrealisme) o distorsinonant-les d'alguna manera però que encara es bugui identificar ( idealisme) o intensifican-ne algun aspecte (caricatura, expressionisme...). Es troba a la pintura i l'escultura
Laia Pla "La menina"
Pedro del Toro
Autoretrat Pedro del Toro
A la part de d'alt del museu a les exposicions temporals es veu a l'artiste de Madrid Pedro del Toro. A més a més el pintor ha sigue el guardador de la ex aequo del prestigioso concurso internacional de pintura i escultura Figuratives que convoca binualment la Fundació Privada de les Arts i els Artistes.
Tots sabem que es tracta d'un dels grans pintors d'aquests país i sobretot es reconegut pels seus paisatges urbanistics, generalment vistes de Madrid.
Va nèixer a Madrid l'any 1970. Als quince anys ja va començar els seus estudis lliures de pintura al Taller de les Arts i no va ser fins el 2000 que no va iniciar els estudis superiors en la Facultat de Belles Arts de l'Univeritat Complutense de Madrid. Poc preocupat per títols o premis, encara que ha rebut uns quants ja, es van conèixer les seves obres a través del galerista Santiago Sànchez Echeverria, sobretot quan aquest gestionaba la Galería Catellón 120, l'única que ha treballat de veritat les obres de Pedro del Toro.
Els seus paisatges urbanistics es característcen per la seva presició. Utilitzant sempre oli sobre llenç i sempre la mateixa paleta de colors. Li agrada sempre centrar al públic en alguns punts característics de l'obra i sempre busca una atmòsfera dintre dels seus quadres. Als seus paisatges també es pot veure les perspectives amb les perdues de colors. El seu gran referent sempre ha sigut el també pintor madrileny, Antonio Lopez.
Al MEAM s'ha conseguit exposar la seva gran obra "Gran Vía", ja exposada al concurs Figuratives del 2006.
Als últims anys va començar a presentar nus o alguns retrats feminins als concursos del MEAM, "Figuratives" o a "ModPortrait". I d'aquí va començar l'interés del museu per conèixer més obres d'aquest nou tema i temática. Veient que a l'artista l'interesaba la figura humana i que els seus altres grans referents són Velaquez, Rubens... Les obres són molt personals i es la primera vegada que els exposa.
Al 2019 amb el nom de " El Nudo" s'exposen actualment les seves obres tant paisatgistiques com els nus. I ha guanyat el Pimer Premi en el 10 Concurs de Figuratives que es va presntar amb la inauguració de l'exposició temporal de l'artista. Es troba de pintura a escultura.
La Menina
Laia Pla
Aquest obra es troba a la sala d'abaix amb les obres temporals del museu.
Es una escultura realista que representa a la icónica figura del quadre de Velazquez, representa a una Menina.
Es una escultura figurativa i solament es representa de la cadera cap amunt. Es policromada, unifacial. Predominen el negre, el blanc i el vermell i destaca el rosa claret de la cara. Es per això que diem que es figurativa, ja que totom es centra en el rosa de la cara en contrast amb la resta de colors.
Fet amb fils, papers i resina.
Astra
Guennadu Ulibin
Aquesta obra es troba també a la planta d'abaix amb les obres permanents del museu.
Es una pintura hiperrealista , ja que no posa el foco a cap punt del quadre, i també es un nu.
L'inportància ni recau en res en concret, encara que la noia i el seu cos es troben més aprop i al fons tenim la sorra d'una platja o un desert i encara més lluny es troba un gran satèlit. Però al estar tot molt ben explicat detallat cada persona li dona importància a un o més punts.
Colors càlids i és oli sobre llenç.
Des del meu punt de vista l'obra vol expresar el contrast entre la tecnologia i la naturalesa, sobretot la humana. Com l'home actual viu amb aquest dos punts de vista a la vegada,
Gran Vía Rolex
Pedro del Toro
Aquesta és una de les obres més importants dels paisatges urbanistics de Pedro del Toro. Es troba a la sala de d'alt del museu a les exposicions temporals, ara dedicada amb artista.
És una pintura paisatgistica urbanistica i és realista. Ens descriu la Gran Vía de Madrid tot fet des d'una foto amb zoom, d'aquí l'estranya prespectiva i forma del paisatge.
Oli al llenç. Predominen els colors càlids i la vista de l'espectador es centra en els edifics més propers. El fons està meny definit donat una atmòsfera i una prespectiva.
L'artista ens mostra des del seu punt de vista la ciutat de Madrid.
Mirate en mí
Pedro del Toro
Aquesta és una de les obres de l'exposició temporal de Pedro del Toro, la part dels seus nus.
Quadre realista i és un nu femení. Predominen els colors càlids al fons fred, blau, la noia porta més el protagonisme. Oli sobre llenç.
Com a totes les seves obres Pedro fa centrar la mirada en un punt del quadre, en aquest cas la noia, sobretot part del seu cos. La noia està molt més definida que el fons de color blau.
Obra on mostra el seu interés per representar el cos femení actual i el concepte nou d'aquest.
La meva opinió es que es una exposició totalment recomendable on post veure l'art figuratiu, fa temps pasat de moda, ara a l'actualitat per artistes nous i molts d'aquí. També pots apendre i veure les diferéncies entre el realisme i el hiperrealisme.
En conclusió tan la sala d'abaix com l'exposició temporal de Pedro del Toro són totalment recomendables ja que et mostren l'art figuratiu de l'actulitat, poc vist en altres museus.
