Fundació Miró
Fundació Miró
Fundació Miró
La Fundació Miró va ser creada pel matèix artista a qui es dedica l'edifici; on es pot veer la seva col.lecció privada i on tenía la voluntat d’establir a Barcelona un espai mironià de referència internacional, impulsar la recerca i els estudis sobre Miró i sobre art contemporani i posar en valor el seu fons.
Es va obrir al públic el 10 de juny de 1975 i des d'aquell moment el museu a convinat les obres de Miró a un espai permanent amb altres exposicions temporals d'art contemporani.
Amb un enfocament interdisciplinari, la Fundació combina l’organització d’exposicions temporals d’artistes del segle XX i XXI amb activitats acadèmiques i projectes en col·laboració amb altres institucions i entitats del país. Per mitjà del programa d’exposicions i del programa educatiu, la Fundació Joan Miró presenta eixos de reflexió al voltant de temes vinculats a l’obra de Miró i a la creació actual.
La Fundació permet fer un recorregut a través dels paisatges vitals i artístics de Joan Miró, establint un diàleg enriquidor amb altres artistes dels segles XX i XXI.
L’edifici de la Fundació és obra de Josep Lluís Sert, arquitecte, urbanista i gran amic de Joan Miró, i un dels impulsors a Catalunya de l’arquitectura d’avantguarda.
D’estructura racionalista amb trets mediterranis -pati central, terrat a la coberta i lluernes-, l’edifici de la Fundació Joan Miró és sens dubte un dels exemples més destacats d’arquitectura racionalista a la ciutat de Barcelona, però és sobretot una obra d’art de dos creadors irrepetibles i una de les icones culturals de la ciutat, en què es fusiona art, arquitectura i paisatge.
Els anys 1988 i 2000 es va ampliar per donar cabuda a nous serveis i augmentar l’espai expositiu. Els projectes dels nous arranjaments van ser a càrrec de Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, i president de la Fundació (2009 – 2019).
Joan Miró
(Barcelona, 1893 - Palma, 1983)
Joan Miró
Nèix a Barcelona però viu i sent més emocionalment les ciutat on va viure ( Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó) Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta. Més endavant, en plena Segona Guerra Mundial, Joan Miró deixarà l’exili a França i s’instal·larà a Palma de Mallorca, espai de refugi i de treball, on el seu amic Josep Lluís Sert dissenyarà el taller que sempre havia somiat.
Els paisatges de Mon-Roig i Mallorca són decicius en les seves obres. Vincle amb la terra i l’interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural l'ajudaràn en les seves investigacions tècniques i formals. Miró fuig de l’academicisme, a la cerca constant d’una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les maneres i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró mostra la seva rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l’envolten. Aquest contrast de forces és el que el portarà a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.
Art Sonor
obra de la part els sons secrets del silenci
La Fundació Miró proporciona actualment a la sala temporal una exposició sobre l'art sonor. S'ha de saber que des de mitjans dels anys 90 i fins a l'actualitat, han profilerat les exposicions dedicerades a l'art sonor. L'any 2000, el músic i artista experimental Max Neuhaus es va preguntar si tenia cap sentit una descripció com aquesta, i des d'aleshores diversos artistes i crítica han reflexionat sobre els diferents aspectes d'un procés que s'anomena "sonorització de l'objecte artísitc".
A través de la pintura, diluidos, partituras gràfiques i collages, a través de de diversos tipos d'objectes, escultures i instal.lacions sonores. Procés de final del s.XIX fins als nostres dies. Planteja una interrogación crítica sobre la categoría d'art sonor. Es dividcix en cinc apartats que rastregen la presencia sonora en les arts i examina con aquesta sonorizació va tenir lloc progressivament, primer com una al.lusió al so i més tard com una presencia sonora en l'objecte artístic.
Els ulls escolten
1.
En la primera part de la exposició explica que des de final del s. XIX i al llarg del s.XX, molts artistes visuals es van inspirar en l'univers sonor i el van incorporar a les seves creacions. La música, en particular, va estimular la imaginación dels artistes de les primeres avanguardes i dels pioners de l'abstracció.
Les obres que es poden veure fan referenciales explícita a la música, als seus codas i a la seva terminologia.
Al final de la secció també s'inclou algunes peces explícitament sonores. Apel.len a la mirada de l'espectador i alhora a la seva experiència auditiva.
Fugue de Mijalojus Konstantinas Ciurlionis
Small Music. Un Homenatge a Rolf Julius
2.
Singing és la primera selecció obres que es mostra de Rolf Julius ( 1939-2011), distribuïdes en diferents espais del museu i que constitueixen una petita mostra del treball d'aquest inclassificable artista alemany. Coincidèix tot amb el vuitè aniversari del naixement i reivindica la figura dels pionera del que a Alemanya es va donar a conèixer amb el nom de Klangkunst (art del so).
Julius no feia distância entre la vista i l'oïda i assegurava que confonia l'una amb l'altra. Va desenvolupar el seu particular universidade artístic a partir de la combinación i l'assemblatge d'objectes trobats, materials naturals i dispositius sonora de baixa fidelitat.
Simplicitat humilde i poètica, les sèves obres formen part del que ell denominava small music. Un treball entre el terreny de la música, el pictòric i l'escultòric.
Radio WNYR
Música sobre paper
3.
En aquesta part expliquen que des demitjans del s.XX, un important nombre de compositors i artistes visuals, com ara Dick Higgins i Milan Knízák, van convertir la partitura en un espai d'experimentació. Els acorns i les notes escritos sobre cinc línies del pentagrama van ser reemplaçats per elements gràfics de tota mena, moltes vegades com a resultat de gestos corporals o altres accions.
Trans greedier axis les normes acceptades de l'escriptura musical mitjançant el dibujo, el collage, la rallada o fins i tot disparate sobre la partitura.
La partitura, que tradicionalment havia servit per a representar el so mitjançant signes gràfics silenciosos, es va transformar en un espai obert i eminentment performatiu, més semblant a un llenç que a un text destinat a una lectura disciplinada.
També van incorporar obres que s'inspiren en l'arquitectura de la partitura.
Sessió de creació de les partitures per a Les mil simfonies al camp de dir policial de South Brunswick
Cossos Sonors
4.
Les obres d'aquesta sala proposen una experiència del so dirigida no només a l'oïda (o a la mirada), sinó a la totalitat del cos. S'entén aquest com un dispositiu d'escolta que dona forma a la nostra vivència sonora del món.
Els espectadors poden escoltar el so a partir de la vibració o en un adient concebir perquè es pugui escoltar composicions al seu interior.
Estrogen Receptor Transcripts
Els sons secrets del sinlenci
5.
En aquesta sala el silenci ha ajudat a la investigació sonora. Una selección de peces que es proposen pluralizar la noció de silencio i situar-lo l'escolta, la mirada i el pensament amb l'objectiu de descobrir el que s'amaga farree d'allá que és aparentement inaudible.
Obres de Marcelo Duchamp entre altres, que volen mostrar peces que amaguen un petit objecte de metall desconegut que produeix soroll quan se sacseja.
El compositor John Cage va arribar a la conclusió que el silenci era una variable, mai completament silenciosa.
obra de la part els sons secrets del silenci
Art Sonor?
6.
L'última part de l'exposició funciona a manera de conclusió interrogativa al voltant de la "sonorizació de l'objecte artístic". Les obres están realizados per diversos artistes de diferents disciplines. Algunes ni són pròpiament "sonores".
El so constituir implicitamente o explicitamente el nucli discursou i n'articula la formalització. ¿Hauriem de considerar aqueças treballs com a exemples d'art sonor?
obra part Art Sonor?
Obres
Fugue. From the diptych "Prelude. Fugue"
El compositor, poeta i pintor, Mikalojus Konstantinas Ciurlionis és una figura clau en la integración de les arts i un dels pionera de l'abstracció més incomprensible oblidats. Inscrit en el corren simbolista, el seu treball pictòric està inspirat per la música, i molt sovint els títulos de les seves obres fan referència directa a la terminología musical.
Estrogen Receptor Transcripts
2016
Michaela Melián transcriu el codi genètic del estrogen (principal hormones feminines) i el transforma en una sèrie de dibuixos-partitura agrupats amb el títol ESR. Aquests dibuixos són el punt de partida d'una composición per a veu i instruments analógico i electrónica titulada també ESR 1. Aquesta peça musical pot escoltar-se a l'interior de la Manheim Chair, un dispositiu ideat per Melián que convida els visitants a escoltar d'una forma íntima i amb tot el cos.
En la meva opinió penso que es una exposició interesant per la combinación d'astil i tècnoques al voltant del tema principal que es el so. Com interpretar el so de moltes maneras, no solament auditivas. Encara que he de dir que hi ha sales que són més interesants que d'altres.
En conclusió és una obra interesant on es motren diferents disciplines fetes per deferents artistas i totes al voltant d'un matèix tema que es el so. Però que per un altre banda la exposició està descompasada ja que hi ha parts que són més interesant per que es veuen més les diferénciese de disciplines o relaciones el so amb altres temes interesant com pot ser el feminisme, i en canvi d'altres no.
