El còmic

El còmic és un mitjà de comunicació narrativa verb-icona que comunica històries d'un a diveresos personatges. Es tracta d'una narració secuencial mitjançant imatges, es a dir, mitjançant una succeció d'imatges (moltes vegades composta per caricatures dibuixades) que es complementen amb un text. Es un producte cultural que busca persuadir a un gran públic i poseeix els seus pròpis codis. El còmic és, en definitiva, un producte sociolingüistic. Combinació de parla i imatge. La funció del còmic fins ara ha sigut poc analitzada, però de moment podriem afirmar que és una eina ideològica.

Característiques

La seva naturalesa és verbal-icònica, vol dir que els textos i les imàtges trindràn una interacció durant tot el procès per donar-li un sentit. També s'ha de tenir clar que hi ha sempre un còdis específics que mirarem més endevant. Ara tot seguit parlarem de les 3 principals característiques del còmic:

En la seva narrativa, el còmic, marca els temps: present, passat, futur, tot per mitjà de les seves vinyetes. Es a dir, pel passat utilitza un recurs anomenat flash-back, també utilitzat al cinema. I el flash.foward, fer un salt al futur, però després es torna al present. La línea temporal es val de les vinyetes i la seva secuència; té un vector de lectura: d'esquerra a dreta, coordinant de d'alt a baix. Integra elements verbals i icònics. El text extern al dibuix es posa en "cartuchos", i els glovos serien pels texctos diàlogats, entre els personatges. Per un altre banda trobem les onomatopeyes que presenten sons no verbals, per poder expressar els sorolls de l'exterior, produits pels personatges o no. Es representa directament dintre de la vinyeta. Els còdis del còmic són els símbols escollits arbitrariament i acceptats per una comunitat que els enten, els comparteix i transmet.
Al llenguatge s'utilitza un text de narració i un text diàleg, que es representen en diferents formats. Les reproduccions del còmic són en escala. Es troben a l'abast de tothom.
Es recòrre molt al ús específic de còdis: vinyetes, glovos, indicacions de moviment i expressions i gesticulacions. El seu objectiu es entretenir al lector. Però amb el pas del temps s'ha tornat una eina idiològica, intructora, de reivindicació.

Elements Principals

Vinyeta

Unitat mínima significativa del còmic. Representa el temps, l'espai, l'unitat de significat, el montatge. La vinyeta té un contingut i un continent.

El contingut és lo verbal-icònic. Primer de tot es classifica en un context, através de textos, figures, onomatopeyes... Hi ha dues dimensions sempre al contingut; les figures, els dibuixos, i després els diàlegs, les narracions.

El continent per tant són les líneas, formes que delimiten l'espai d'una escena. On es delimiten i organitzen tots els esdeveniments de la història.

L'enquadre

Limitació de l'espai en la realitat on l'acció s'ejecuta dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat, els àngles i el paper mateix que s'utilitza.

Plans

Àngles

Punt de vista des de l'acció. Otorga profunditat i volum a les vinyetes, pot connotar grandesa o petitesa.

-Gran Plano General

-Plano General

-Plano Americano

-Plano Detalle

-Plano Medio

-Primer Plano

Tipos d'àngles:

-Àngle mig (a l'altura dels ulls)

-Picat (de d'alt abaix. Inferioritat)

-Contrapicat (d'abaix a d'alt) Superioritat.

-Àngle cenital o picat absolut (visió perpendicular absoluta de la realitat)

-Àngle nadir o àngle contrapicat absolut.

Formatos

És la relació entre l'enquadre, la vinyeta, l'espai i el temps real. Li dona ritme a la història. Representa l'enquadre o l'espia del paper.

Colors

Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació del color pot complir quatre funcions:

Figurativa per donar realisme a la imatge.
Estètica, per embellir la imatge.
Psicològica, per provocar emocions, estimular sentiments.
Significant per connotar significats diferents acord a un context.

Cert que el significat dels colors no es fix, permet diverses combinacions que donen a interpretacions diferents. Un color por tenir diversos usos.

Signes Convencionals

Metàfora visual: Convenció gràfica per expressar idees a través d'imatges. Un cop o un pensament per exemple.

Figures cinètiques: En els còmics no hi ha moviments, però aquestes figures intenten representar un dinamisme real.

La línea recta representa la trajectòria simple recorrida per un objecte o personatge. Quan la línea es prolonga per descomposar la imatge, i quan es representa un cop normalment es dibuixa una figura estrellada.

El montatge

Selecciona l'espai i el temps per donar-li ritme a la història. Es val de resursos com.

La Panoràmica: vinyetes succesiva que mostren un sol moviment.
Sensació de travelling: una secuència succesiva d'imatges sobre un personatge, on l'allunyes o l'apropes.
El fons en negre: es una alteració progressiva dels tons de la imatge.
L'encadenat és una degradació de la imatge al mateix temps que va apareixent un altre amb un valor semblant.

Text lingüístic

-Expressen diàlegs i pensaments dels personatges.

-Introduèixen informació en la cartellera.

-Evoquen els sorolls de la realitat a través d'onomatopeyes.

Bocadillos

En aquest espai es coloquen els textos dels diàlegs o dels pensaments dels personatges. Tenen dies parts: la superior o glovo i el delta que senyala al personatge.

Depenent de la forma el significat del text dintre del glovo canvia.

El contorn en forma de núvol significa paraules pensades pel personatge.
El contorn delineat amb tornes tembloroses significa por, terror, fred, veu temblorosa.
El contorn en forma de dents significa un crit, irritació.
El contorn amb líneas discontinues significa que el personatge parla en veu baixa per confesar secrets.
Quan el delta del glovos es troba fora de la vinyeta indica que qui està parlant es troba fora de la imatge.
Un bocadillo dintre d'un altre bocadillo indica les pauses del personatge al parlar.
Una succesió de glovos en una sola vinyeta indica una baralla, revolta...
Més un delta indica que més d'un personatge ha dit la mateixa rèplica.
Glovo zigzzag és tecnologia, com una conversació per telèfon.

Cartelera i cartutxos

La cartellera és la veu del narrador i sempre és externa a la imatge de l'acció. Es coloca en la part superior de la vinyeta de forma rectangular, que pot o no apareixer. El cartucho enllasa dues vinyetes consecutives.

Anclatges i deltas

S'encarrega de cubrir els salts temporals per donar un sentit cronològic a la història. L'anclatge agraga informació extra.

Tipografía

Norlamlent s'utilitza l'estil impremta. Tot depen del personatge i el to en el qual es vol expressar. En un crit, per exemple, s'escriuen en majúscules o grans.

Personatges

Alhora de crear un personatge s'ha de tenir en compte tant la personalitat d'aquest com l'aspecte. Una personalitat forta i peculiar guanya molt en la història, cert que més endevant el personatge s'ha de contradir, per donar dinamisme al relat. Físicament el personatge ha de ser coerent amb la personalitat donada. Tenir clar també les diferents formes de representació de la figura del personatge. Tenir en compte que el seu aspecte pot canviar depenent de les experiències viscudes, sentiments...Els ulls, el cap, el cos, pot canviar en una exageració, una caricatura del personatge.

Història del Còmic

L'orígen del còmic comença al parlar de l'antic egipte, ja que aquesta civilització representaba els mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulles de papir. També feien murals, composats per imatges i textos en forma de tira.

També es podría considerar com l'origen del còmic, els retaules medievals, els quals explicaven al poble històries, succesos, crims...Tot mitjançant imatges.

Però potser els antecedents més propers al còmic van ser els Auca i els Aleluya; les publicacions van començar a França en 1820. Es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il.lustracions, encara que el dibuix no era la narració sinó que complementaven el text que es trovaba apart, al peu dels grabats.

Cert que el cómic, realment, està relacionat molt més amb la caricatura i la impremta.

Yellow Kid (1895) va ser considerat el primer còmic, per que va ser la primera vegada que es va introduïr la paraula escrita mitjançant globus a la seqüència d'imatges. Aquest relata la història d'un nen vestit de groc que representa la forma de vida i els baixos fons de la classe social més pobre de l'època. Publicat sempre al New York World.

El còmic poc a poc va ser desenvolupat fins al seu característic estil; als seus inicis les vinyetes eren totes del mateix tamany i els petits textos es colocaven al peu de la mateixa.

Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament en el que respecta al seu tamany sinó també al text doncs can aparèixer els bocadillos. En qüestió de temps el còmic es va tornar un eina de comunicació independent.

Al còmic es característic utilitzar onomatopeyes, lletres grans, utilitzar diferents símbols.

El còmic modern va començar als inicis del s.XX als Estats Units que es va utilitzar per atraure a un públic molt gran, el gran entreteniment. En aquell temps fins el 1930 el còmic no es va aconseguir expandir molt fora del país, i tots seguien similar. A 1930 fins 1942 va ser l'etapa de desenvolupament on van anar sorgint diferents estils, es va començar a expandir el cómic altres països, i es va desenvolupar la tècnica.

Fins que arriba l'etapa d'or de 1943-1960 gran expasió i desenvolupament del cómic, etapa on neixen les històries i sagues més conegudes actualment.

Als 80 neixen també estils molt diferents i peresonals com el manga. Neixen també les fires i events de tots els fans i lectors dels còmics.