Còmic Feminista
Des dels incis del còmic i sobretot a la ola dels 30 on les històries dels superheroís, on es relataba sempre les aventures d'homes corpulents que realitzaven sempre l'impossible, i alhora les dones sempre es representaven com figures sexys i angustiades que esperaven a ser salvades.
La Dona Maravella era una exepció, però per no deixava de representar els esteriotips de la figura de la dona al món del còmic. Aquest personatge de deixava de ser sexy amb la seva roba extremadament curta. També fora del paper la misogínia va guanyar. Els homes eren normalment els que tenien més éxit amb les seves publicacions. Les poques dones artistes sempre utilitzaven seudònims que tapaven el gènere. (Artistes com Lily Reneé que va passar a ser L.Reneé).
Però a principis de la dècada dels 70 quan el moviment de la liberació de la dona es va expandir, sobretot als Estats Units. On va sorgir grups de dones que no es volien callar, fartes del sexisme i la falta d'oportunitats professionals. Van crear les seves oportunitats, on moltes vegades explicaven des d'una prespectiva molt més realista, sense prejudicis, honesta i de vegades bastant explícita. Històries exrites per dones i per a dones. Wimmen's Comix va ser de les primeres revistes, i després còmic, amb una idiología totalment feminsita. Originat als Estats Unita a Sant Francisco per un grup d'artistes. Durant els 70 va tenir molt èxit però cap els 90 les artistes van tenir un greu conflicte per la distribucció de la resvista, que no acababa d'expandir-se per culpa dels productors i l'editorial. Fartes van decidir parar. Encara i el final tràgic podem destacar artistes actuals que es van influenciar clarament d'elles. Destaquem la seva primera portada Aint me babe amb la que es van donar a conèixer. Elles eren Trina Robbins, Sharon Rudahl, Pat Moodian, Lora Fountain, Terry Richars, Lee Marrs, Aline Kominsky, Michele Brand, Karen Marie Haskell, Janet Wolfe Stanley i Shelby Sampson.
Des dels inicis del feminisme als 70, que va suposar un gran avenç pel moviment, veim que les artistes de còmic no es van quedar erere. Però s'ha de dir que la lluita no ha acabat, i que hi ha hagut èpoques on el còmic feminsita va estasr molt silenciat, sobretot depenent del país. Per sort avui dia el feminisme també s'expresa amb el dibuix. Han sorgit moltes ilustradores i dibuixants que han tret diferents còmics feminista. Jo parlaré d'unes quantes però realment hi ha un munt de dones per descobrir.
Alison Bechdel
És una autora de còmic nord-americana. Es coneguda per escriure entre 1983 i 2008 una tira còmica Dykes to watch up for, on a través del alter ego MO reflctia la complexitat de les relacions lèsbiques i els esteriotips que s'hi associen. Al 2012 va publicar "Ets la meva mare?" també una història autobiogràfica, on es va centrar en la figura de la seva pròpia mare. Bechdel no es considerada una activista política, encara que en les seves històries es mostra la preocupació pel entre els àmbits polñitics i privats.
Cal destacar també la seva obra FUN FAMILY del 2016 que va guanyar nombrosos premis. Aqueta relata la etapa de maduresa de l'escriptora .
Laura Pérez Vernetti
Va llicenciar-se en Belles Arts, la resta de la seva vida la va dedicar a la revista i al còmic. Va treballar per noms comeguts com la revista satírica El Víbora entre els anys 1981-1991. Alhora es va dedicar a publicar també les sevse pròpies histpories, les editorials que la van públicar més van ser Ediciones la Cúpula amb El toro blanco 1989, entre d'altres. Al 2019 a la Saló Internacional del còmic de Barcelona va guanyar el premi. I al 2019 es va fer una retrospectiva de Vernetti per ser l'anterior guanyadora.
Destaco la seva obra de 1999 Las habitaciones desmanteladas. Còmic per adults fet per dones. Un estil peculiar i inimitable, amb una narrativa molt potent. Aquesta es una obra molt personal per l'autora. Cada història del llibre es diferent amb un estil diferent; algunes ens mostra sensualitat, d'altres la lletjor, d'altres la publicitat o l'eslogan...
Emily Carroll
Per últim us paralaré de la meva autora preferida, Emily Carroll. Ilustradora canadenca, va començar la seva carrera amb els webcòmic. La seva primera història va ser HIS FACE ALL RED, que va guanyar molta popularitat, tanta que després veurem aquesta història en la recopilació del seu primer llibre editat. Totes les seves històries són descrites com negres, fredes, sombríes, plenes d'assesinats i monstres. Però ella apartir d'aquest format ens parla també del feminisme i del col.lectiu LGTBIQ+ . A partir del 2011 va començar a públicar contes com la recopilació Cruzando el bosque. També ha col.laborat en altres llibres i ha ilustrat videojocs. Tot des del seu característic i original dibuix.
