Cinema d'autor

El cinema d'autor és el cinema en el qual el director té un paper preponderant, normalment amb un guió propi, i realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, cosa que li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. En el cinema d'autor, l'autor és normalment identificable o recognoscible per alguns trets típics a la seva obra.

En els 60 del segle XX, un grup de crítics de cinema francesos, pertanyents a la revista Cahiers du Cinéma i inspirats, entre altres coses, pel text de 1948 Cámera Stylo d'Alexandre Astruc, comencen a plantejar-se interrogants sobre el rol de l'autor, o realitzador, en una pel·lícula. Aquests crítics s'oposaven a les idees del Neorealisme italià que proposava que l'autor cinematogràfic per excel·lència era aquell capaç de plasmar la realitat com era, sense manipulacions de cap mena, permetent que l'espectador interpretés aquesta "realitat" i tragués les seves pròpies conclusions. Tanmateix, per a aquest grup de crítics entre els quals figuraven Jean-Luc Godard (Al final de l'escapada, 1960), François Truffaut (Les Quatre Cents Coups, 1959), Alain Resnais (Hiroshima Mon Amour, 1959) i Claude Chabrol entre d'altres, el cinema havia de proposar una visió particular de la realitat i revelar la presència un autor-director responsable per la imatges projectades. En aquest sentit, els realitzadors de l'anomenada Nouvelle vague Francesa utilitzaven el medi cinematogràfic per expressar opinions i idees en cada una de les seves obres.

Aquests autors passarien després del text a l'acció filmant curt-metratges i llargmetratges, dins del corrent anomenat Nouvelle Vague. El seu interès per les pel·lícules de realitzadors nord-americans, especialment per Hitchcock que, malgrat ser anglès, va realitzar bona part de la seva filmografia als Estats Units, els permeten sostenir el seu ideari del que per a ells era el "cinema d'autor" reconsiderant el seu talent menyspreat i creativitat cinematogràfica.

Tanmateix, l'expressió cinema d'autor implica múltiples problemes d'interpretació. Per una part convida al pensament historicista que l'autor cinematogràfic té un desenvolupament lineal de la seva carrera, cosa que el fa predicible en relació amb els seus treballs anteriors (això no és necessàriament cert) i d'altra banda l'expressió "cinema d'autor" agrupa una sèrie de realitzadors cinematogràfics fora del sistema de les grans cases productores nord-americanes convertint immediatament en autor a qualsevol que pertanyi a aquest grup extern.

Exemple autors:

QUENTIN TARANTINO

Quentin Jerome Tarantino més conegut com a Tarantino, va néixer a Tennessee als Estats Units, el 27 de març de 1963.

CONTEXT HISTÒRIC:

Fets importants que van succeir en la mateixa dècada que ell va néixer:

1963: El 22 de novembre, Jonh F. Kennedy és assassinat.

1964: Apareixen per primera vegada internacionalment "The Beatles", una gran aparició.

1966: Mor Walt Disney.

1968: 4 d'Abril a Tennessee és assassinat Martin Luther King.

1969: Neil Armstrong, arriba el primer humà a la lluna.

LA SEVA VIDA:

Va néixer Tennessee (Estats Units) en 1963. El seu pare es Tony Tarantino actor i músic amb descendència Italiana. La seva mare és Connie McHugh infermera amb descendència anglesa, irlandesa i alemanya. Els seus pares es van divorciar abans que ell neixes, llavors es va criar amb la seva mare. Van passar per dues mudances fins a arribar al barri de Harbor City. Es va allistar a l'escola superior Fleming Junior en Lomita. Al mateix barri hi havia una barreja de diferents races, llavors va estar influenciat per molta varietat cinematogràfica. Per exemple: les pel·lícules d'arts marcials.

Seguidament va assistir a l'escola superior de Narbonne en Harbor City durant un any. Després la va abandonar als 15 anys, per dedicar-se cent per cent a fer classes d'interpretació a la James Best Theater Company en Toluca Lake.

Es va posar a treballar en un videoclub (Video Archives) en Manhattan Beach junt amb altres estudiants de cinema. Entre aquests estava Roger Avary, entre ells dos debaten de cinema i recomanem pel·lícules a diferents clients. Tarantino presta molta atenció a les pel·lícules que li demana els clients i el va utilitzar com a inspiració de les seves pel·lícules. Tarantino diu: "Cuando la gente me pregunta si fui a la escuela de cine les digo: no, fui al cine'".

Amb Avary i altres companys del videoclub va començar a escriure durant dos anys, dues pel·lícules com a director, però no van triomfar cap de les dues. Ho va intentar una tercera vegada i va escriure Reservoir Dogs (1991) amb la intenció de què fos una pel·lícula molt més minimalista i més barata. La pel·lícula anava de la història d'un atrac a mà armada que succeïa tota la pel·lícula al mateix plató. Pretenia que fos molt barat, els seus companys eren els mateixos actors.

El productor Lawrence Bender va llegir el guió i li va encantar, llavors va fer una versió del guió, ja que ara tenen més diners per fer una pel·lícula. Bender va fer arribar el guió a l'actor Harvey Keitel. Van buscar més actors de veritat per fer la pel·lícula entre ells: Michael Madsen, Steve Buscemi, Tim Roth, Lawrence Tierney, Chris Penn i el mateix Tarantino.

Reserveir dogs va ser tot un èxit al Festival de Cine de Sundance i seguidament va ser conegut a tot el món.

FILMOGRAFIA:

-Reserveir Dogs (1992)

-Pulp Fiction (1994)

-Jackie Brown (1997)

-Kill Bill Vol. 1 (2003)

-Kill Bill Vol. 2 (2004)

-Inglourious Basterds (2009)

-Once Upon A Time in Hollywood (2019)

CARACTERÍSTIQUES:

-Violencia de forma clara: Pensa que és la millor manera de connectar amb el públic utilitza molta sang.

-Fetitxista de peus femenins.