Can Framis
Fundació Vila Casas- Can Framis
Can Framis
L'exposició temporal és un dels projectes de la Fundació Vila Cases a l'Espai Volart.
Es va crear, la fundació, l'any 1986 pel seu actual president.
, Antoni Vila Casas, per reforçar la investigació sociosanitària. Va ser a partir del 1998 quan s'incorporaren els àmbits artístics i de patrimoni arquitectònic, que amb els anys han anat adquirint més importància. Actualment, la Fundació Vila Casas disposa de 3 museus d'art contemporani i 2 àmbits espaiosos destinats a exposicions temporals, i continua amb el seu projecte de salut. Tots dos àmbits es troben a diferents ciutats de Catalunya.
Antoni Vila Cases neix a Barcelona el 27 de novembre del 1930 en una família de la burgesia catalana dedicada a la indústria tèxtil. Tot i això, estudià la carrera de farmàcia i es dedica a la indústria farmacèutica, àmbit que a l'Espanya dels anys seixanta encara tenia poca presència.
També és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i exmembre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. El 1996 va rebre la Gran Creu de l'ordre del Mèrit Civil, el 1999 la Creu de Sant Jordi, el 2004 el Premi Montblanc al mecenatge i el 2009 el Premi Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) al patrimoni cultural.
La gran afició per l'art contemporani va fer que Antoni decidís fer també espais dedicats a l'art. Va començar 1998 amb la rehabilitació de l'edifici modernista Casa Felip a l'Eixample de Barcelona, el Principal del qual acull la seu de la Fundació Vila Casas. Seguidament Pals, Girona, s'inaugurà aquell mateix any 1998, un petit museu d'escultura, Ca la Tona, que ja no existeix.
Més tard van aparèixer 2000 s'obriren les portes del Museu Art 2000, situat a Torroella de Montgrí (Girona) i ubicat en el Palau Solterra, un palauet d'arquitectura civil que data del S. XV. 2002, s'inaugurà l'Espai Volart, el primer àmbit de la Fundació obert a públic a Barcelona, destinat a la celebració d'exposicions temporals. Espai expositiu de la col·lecció, que progressivament anava creixent. 2004 es rehabilità Can Mario, a Palafrugell Girona, una antiga fàbrica de suro, com a museu per a exposar-hi les obres de pintura, fotografia i escultura, que va substituir al petit museu de Pals.
2008 s'inaugura un altre Espai Volart a Barcelona. 2009, es va culminar el projecte d'espais museístics amb la inauguració de Can Framis, Museu de Pintura Contemporània, una antiga fàbrica tèxtil al Poble Nou, Barcelona.
Parlant més concretament de Can Framis podem dir que és el projecte més recent de la Fundació, inaugurat l'any 2009 a Barcelona com a museu contemporani.
S'exposen entre 300 obres que daten des del 60 en l'actualitat i totes d'autos nascuts o que són residents a Catalunya.
Can Framis abans de ser museu va ser una fàbrica de finals del s. XVIII al barri de Poblenou a Barcelona.
Era propietat de la família Framis fins a deixar de funcionar i convertir-se en un dels records i edificis emblemàtics del Poblenou.
Quan la fundació Vila Casas va agafar l'espai van fer una reforma a l'edifici, l'estudi BAAS arquitectes es van encarregar del canvi.
Ara el museu se situa en la zona 22@, anomenada així per ser un barri que ha portat tanta innovació a la industrial i cultural.
Exposició Permanent
A Can Framis podem trobar tant exposicions temporals com de permanents.
L'exposició permanent que hi ha a Can Framis està formada per tota la col·lació privada de Vila Casas, on es poden veure grans artistes del món contemporani com altres amb menys experiència, quasi que acaben d'entrar en aquest món.
Les obres estan dividides per sales entre dos pisos, començant de la sala 1 a la 22.
Podem trobar obres i estils de tota mena. Artistes que utilitzen diferents materials per crear les seves obres, d'altres que fan una versió personal de la història de l'art, altres que juguen amb els colors i les tècniques pictòriques, pintura o collage.
Sempre és un artista per sala. Jo diré els artistes que vam veure i la seva sala.
1. Jordi Diaz Alamà
( Simbolitza el que caracteritzen a les grans obres de la història de l'art)
2. Antoni Tàpies
(Treballa amb diferents materials i tècniques. Sempre firma les seves obres, ve amb les seves inicials o amb una creu)
4. Josep Guinovart
(Collage amb materials vinculats al camp i la terra. Tot basat en una experiència a la infància)
5. Joan Ponç (Les seves sono surrealistes, encara que s'ha de destacar que es va crear el "magicisme plàstic". Treballa amb diferents materials i tècniques)
7. Victor Perez Porro
(Autor jove que juga amb els colors i el grataix. L'obra parla de la ciutat de Berlín)
8. Antoni Llena
(Treballava amb materials simples i parla de la natura. Influència pintura oriental)
10. Fernandez Rico
(Treballa amb materials industrials. Els mateixos materials es converteixen en l'obre o juga amb el material)
14. Lita Cabellut
(Treballa també amb la història de l'art tot barrejat amb temes feministes. En treballar els quadres els dóna diferents textures típiques d'un quadre que ja fa molts temps que s'ha elaborat)
17. Asumpció Mateu Jordi Fulià
(Obres que parlen de la natura, la seva visió de la natura. Fotografia i pintura i barreja també de colors. Poesia i pintura)
21. Josep Cisquella
(Juga amb les ombres i els colors, representa objectes o espais a partir de la seva ombra representada en un altre espai)
22. Mario Pasqualotto
(Treballa les diferents perspectives i visions de la ciutat de Barcelona. De més a prop, el detall, o una visió més panoràmica)
Lita Caballut
Lita Caballut
Lita Caballut és una artista contemporània que va néixer a Sariñena, Huesca l'any 1961.
Artista multidisciplinar que treballa amb oli sobre llenç, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos.
La seva vida també és interessant i ha marcat qui és i per tant el seu art.
A només amb un any la van traslladar a Barcelona i la van adoptar. En aquella infància ella destaca la primera vegada que la van portar al Museu del Prado de Madrid. Allà va descobrir diferents emocions, sensacions i que era la bellesa només veient les obres. La seva mare la va apuntar a classes i més tard Vila descobreix les seves obres abans de ser famosa.
Més tard al cap de 19 anys es va traslladar a Holanda i va viure durant un temps.
Actualment les seves obres sono molt conegudes i sono de gran valor.
Caballut pinta retrats fotorealistes, considerats una variant de l'hiperrealisme. Té de referent a artistes com Antoni Tàpies, Francis Bacon, Jackson Polock...
Experta en tècniques innovadores com un "craquelado" (tècnica per deteriorar les obres) fa augmentar l'impacte visual. Treballa en un llenç de grans dimensions, i en aquest ha fet una variació de la clàssica tècnica del fresc i amb una paleta de colors que la caracteritza. Els personatges que crea i sis traçats que utilitza a moltes de les seves obres.
Els seus quadres paralen del que veu, opina i pensa. Els temes principals són la violència cap a la dona, la crueltat, representada amb precisió i textura, o por la intimidació que suposa l'acceptació d'un fals concepte de bellesa basat en el glamur com el valor més alt.
Exposicions: Ajuntament de Masnou en Barcelona en 1978, la Haya, New York, Dubái, Miami, Singapur, Hong Kong, Londres, París, Venècia, Mònaco i Seül.
També: Trilogy of the Doubt (2013) Fundación Vila Casas en Barcelona i el museo NoordBrabants a Den Bosh, Países Bajos; Here to Stay (2014) en Centro de Arte de Seúl; Black Tulip (2014) en el State Visit Okura Hotel en Tokio, Japón; i Blind Mirror (2015) Museo Halsingland a Hudiksvall, Suecia.
Premis: Abril de 2011 Lita Cabellut va rebre el Premio de Cultura Gitana de Pintura i Artes Plásticas del Instituto de Cultura Gitana.
2015 la revista Artprice inclou a l'artista en punt 333 del seu 'top 500' d'artistes contemporanis més cotitzats del planeta. Lita Cabellut és la dona artista més cotitzada al nostre país.
2017 IX Premio Time Out Barcelona per Retrospective en la Fundación Vila Casas en Barcelona.
2018 'Fuera de serie' de las Artes.
"El color negro enfatiza la relación entre el estigma y su visión de la belleza; sus obras tiene el volumen de un relieve telúrico, la cartografía de un caos que conforma con naturalidad el atlas, terreno y celeste, de la mirada o el cuerpo. La piel es pieza clave en las obras de Cabellut: órgano externo que revela las experiencias, que muestra las cicatrices del dolor, las marcas del paso del tiempo. En definitiva, la fuerza, el carácter y la angustia consustancial a la existencia del ser humano", señala sobre su obra el escritor y crítico Heberto de Sysmo
http://www.rtve.es/alacarta/videos/atencion-obras/atencion-obras-arte-lita-cabellut/4261483/
https://www.youtube.com/watch?v=_nmQcKcz1Pg
Dos Entrevistes a Lita Cabellut
Carlo
Obra de Lita Cabellut exposada actualment a Can Framis a Barcelona en l'exposició temporal a la sala 14.
Carlo és una peça del 2017 amb una tècnica mixta sobre tela i el quadre mesura 154 x 150 cm
Es destaquen el personatge i les diferents pinzellades que formen el seu cabell i les altres pinzellades al fons. També hi ha pinzellades més fines a la cara.
Penso que l'obra vol parlar del poder per com vesteix el personatge i la forma del cabell i la línia que traça de punta a punta del cap. Però també pot tractar l'estètica i ens defineix, pels colors i formes.
Carlo de Lita Cabellut
Paul Daly- Living Matter
Paul Daly és un arquitecte i artista angles que va ser guanyador del Premi d'Escultura del 2018 amb l'obra Rambla.
Paul va néixer a Liverpool i 19 anys després, amb uns amics, va viatjar per tot el món. A l'arribar a la ciutat de Barcelona als noranta, i es va enamorar d'aquesta. El clima però sobretot la llum que omplia tot l'ambient. Les Rambles el van fascinar, l'arquitectura i la llum que es veia des de d'allà.
Va conèixer la ciutat va decidir traslladar-se i actualment viu a Barcelona.
Paul ha estudiat arquitectura però ha treballat més anys com a professor d'anglès i en el seu temps lliure ha treballat l'escultura i la pintura.
El 2018 es poden començar a veure unes de les obres de l'actual exposició a Can Framis. Living Matter és tranquil·litat, delicadesa, senzill i misteriós. La llum i els materials orgànics són els protagonistes. Les composicions de les obres són equilibrades, li dóna, un altre cop, vida als materials que treballa.
Amb dos grans vidres col·loca en una posició plana i per conservar els materials, i després col·loca la llum, que és la que li dóna vida a les diferents formes que crea l'artista.
Daly investiga l'exploració i anàlisis de la matèria orgànica. Els processos naturals de descomposició, com l'acció dels elements i desintegració bacteriana, que són interromputs per diferents moments del procés. La llum traspassa la matèria orgànica i les dóna una nova vida.
Kitchen garden 3
Kitchen garden 3 és una de les composicions de Paul Daly, formada per rodanxes de cogombre, carbassó, pastanaga, pell ceba, taronja, porro, fulla de col, llorer, enciam i arrels.
L'obra fa 20x 20.
Obra tota feta amb materials comestibles que, en la meva opinió, crec que vol representar el dia a dia de molts de nosaltres.
Kitchen garden 3 2019 de Paul Daly
En la meva opinió crec que les dues exposicions de Can Framis han sigut molt interessants, molts tipus diferents de tècniques i obres i temes que en altres exposicions encara no havíem vist.
En conclusió és una exposició recomanable per la quantitat d'obres i tècniques que es poden veure al museu.
