A quatre mans
Fundació Vila Casas- Espai Volart
L'exposició temporal és un dels projectes de la Fundación Vila Casas a l'Espai Volart.
Es va crear, la fundación, l’any 1986 pel seu actual president, Antoni Vila Casas, per reforçar la investigació sociosanitària. Va ser a partir del 1998 quan s’incorporaren els àmbits artístic i de patrimoni arquitectònic, que amb els anys han anat adquirint més importancia. Actualment, la Fundació Vila Casas disposa de 3 museus d’art contemporani i 2 àmbits espaiosos destinats a exposicions temporals, i continua amb el seu projecte de salut. Tots dos ambits es troben a diferents ciutats de Catalunya.
Antoni Vila Casas neix a Barcelona el 27 de novembre del 1930 en una família de la burgesia catalana dedicada a la indústria tèxtil. Tot i així, estudià la carrera de farmàcia i es dedica a la indústria farmacèutica, àmbit que a l’Espanya dels anys 60 encara tenia poca presència.
També és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i ex-membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. El 1996 va rebre la Gran Creu de l’ordre del Mèrit Civil, el 1999 la Creu de Sant Jordi, el 2004 el Premi Montblanc al mecenatge i el 2009 el Premi Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) al patrimoni cultural.
La gran aficció per l'art contemporani va fer que Antoni decidís fer també espais dedicats a l'art. Va començar 1998 amb la rehabilitació de l’edifici modernista Casa Felip a l’Eixample de Barcelona, el Principal del cual acull la seu de la Fundació Vila Casas. Seguidament Pals, Girona, s’inaugurà aquell mateix any 1998, un petit museu d’escultura, Ca la Tona, que ja no existeix.
Més tard va aparèixer 2000 s’obriren les portes del Museu Art 2000, situat a Torroella de Montgrí (Girona) i ubicat en el Palau Solterra, un palauet d’arquitectura civil que data del S.XV. 2002, s'inaugurà l'Espai Volart, el primer àmbit de la Fundació obert a públic a Barcelona, destinat a la celebració d’exposicions temporals. Espai expositiu de la col·lecció, que progressivament anava creixent. 2004 es rehabilità Can Mario, a Palafrugell Girona, una antiga fàbrica de suro, com a museu per a exposar-hi les obres de pintura, fotografia i escultura, que va substituir al petit museu de Pals.
2008 s'inaugura un altre Espai Volart a Barcelona. 2009, es va culminar el projecte d'espais museístics amb la inauguració de Can Framis, Museu de Pintura Contemporània, una antiga fàbrica tèxtil al Poble Nou, Barcelona.
Respecte a l'Espai Volart ignaugurat l'any 2002 podem dir que és un espai que ens mostra tot tipos d'exposicions temporals tot organitzades per la Fundació Vila Casas. l 2017 va ser ampliat, sala amb moltes exposicions temporals d’artistes catalans contemporanis del fons de la col·lecció.
Situat als magatzems de la finca modernista Casa Antònia Puget i, per l’altra, als baixos de la Casa Felip, als números 20 i 22 del carrer d’Ausiàs Marc, els Espais Volart gaudeixen d’un marc arquitectònic modernista.
Aristides Maillol
Aristides Maillol va neixer a Banyuls de la Marenda, França al 1861 i va morir l'any 1944. L'artista va ser un pintor i sobretot un gran i revolucionari escultor de la seva época. Un artista molt important al s.XIX marcant un nou concepte d'escultura que anteriorment encara no sabía vista.
Va estudiar belles arts el 1885 a l'École des Beaux-Arts dirigent-se només a la carrera de pintura. Allà va entrar en un el grup nabís (grup d'artistes de la època que parlaven de s'intetitzar les obres, de treure color i emoció).
Més tard va notar que no es sentía agust dintre d'aquell grup i les seves opinions artístiques, aixi que va marxar i va començar la seva carrera en solitari primer com a pintor.
Cal destacar que va viure tant la primera com la segona guerra mundial. En aquelles étapes de la seva vida no va tenir temps per l'art i en part la seva obra es més curta que si no hagués pasat aquestes dos guerres. Però també van influenciar en el seu art.
Tornant més a les seves èpoques artistíques cal destacar el moment en el que va agafar el pensament nabí i el va desenvolupar encara més. Dient que l'art havia de tornar a tenir cura de les peces que es creaven, més concència de cada part de cada punt de l'obra.
Aquest nou canvi de concepte junt amb el comensament d'una malaltia a l'ull, va fer que Maillol comencés a probar i jugar amb l'argila i comecés el seu amor i vida com escultor. El tacte de l'argila que el deixava sempre jugar amb el volum i les formes va fer que aquestes obres es centresin en aquests dos punts, obres que encara representant formes humanes no expliquesin una història si no conceptes i formes abstractes.
També és important que les seves escultures tenen influència de les escultures gregues.
La gran mayoría de les obres eren nus de dones. Les seves musas, de les quals solament l'interesava les formes que formasen els seus cossos, no tant els seus rostres; aquestes van ser la seva dona en un inci, i més tard una model que, acaba de començar, anomenda Dina Vierny.
Amb la segona va guanyar gran fama i ella també. Abans de morir Maillol va donar tota la seva col.lecció a Dina i aquesta va crear el museu Maillol a París.
Les seves obres atualment es poden trobar a gran escala al costat del Museu del Louvre o al Museu Maillol, o altres exposicions temporals com aquesta de la Fundació Vila Casas.
Frank Horvat
Frank Horvat va neixer a Abbazia, Italia al 1928. 192Va ser i és un reconegut fotògraf dels anys 50 i 60, en el gènere de la fotografia de moda contribuint a popularitzar-ne el nom a través de col·laboracions per una llarga llista de revistes en què va renovar el gènere de manera evident tot aplicant tècniques i estratègies procedents del fotoperiodisme.
Gran conèixement tècnic i una visió humanística, amb una obra heterodoxa com també inclassificable i ha investigat diversos registres fotogràfics com el retrat, la fotografia documental, la naturalesa o els entorns urbans. Gran perseverança en les seves obres que l'ha deixa viure des de Anglaterra als Estats Units i altres indrets.
Cal destacar que a la seva infància el van regalar una càmara, i encara que no es volia dedicar a la fotografía ni li encantaba, va començar a utilitzar-la per poder retratar a la gent. I és així com va començar a interessar-se per la figura humana.
De jove, 24 anys, se'n va anar a París a una agència per treballar com a fotògraf. Allà cnèix el seu mentor que l'ensenyà que un fotògraf havia de ser ràpid i observador. I d'allà el van agafar, més tard, algues marques de moda de l'època. La gràcia de les seves obres es que es fixava sempre en l'esperit dels models que retratava, no feia soltamente propaganda de la marca, li donava un altre sentit a les fotografíes.
"La fotografía és l'art de nop reme el botó" és l'art d'observar i de plasmar el que s'observa.
Amb el temps van acceptar el seu estil.
A quatre mans
A quatre mans és una exposició temporal e inédite amb l'unió de dos grans artistes. Ens planteja un diàleg extraordinari entre un escultor i un pintor. El primer és el punt de partida de les obres, però l'altre les completa, les dona un altre punt de vista fent que l'exposició siguen un conjunt de dues miradas. Una fusión de dos imaginaris.
Vuit terracotes de Maillol (1861-1944) amb un conjunt de seixanta fotografíes de Frank Horvat (1928)
Les terracotes están lligades als origens de Maillol com escultor i ens mostren les seves intencions subversives. Trenca amb l'impressionisme escultòric de Rodin fent de la forma i el volumen el més important de les seves obres. Identifican-se amb el centre de gravetat i deslliurant l'escultura de la noció de cap tema subtituint-lo per la recerca de formes pures i temes abstractes.
A partir dels temes dels que parlava Maillol, Frank Horvat ens lliura un conjunt de lectures de les obres de l'altre artista. Proposant una exploración des de tots els punts de vista possibles de les escultures, una interpretació més personal de les terracotes.
Les va portar al seu estudo durant un temps i va conviure amb elles i va tenir converses amb elles s'on va treure la personalitat i el que significasen i transmitien aquelles terracotes de Maillol.
Dina
L'obra és titula Dina i és del 1937.
Per una banda veiem la terracota de Maillol que ens mostra la figura d'una dona i un nu d'aquesta. Figura d'uns 16, 5 x 17,5 x 16,5 cm. És una escultura polifacil, sense mostrar molt definides les facions i parts del cos de la noia.
L'artiste no ens vol parlar d'una sola dona encara que el títol de l'obra és el nom de la seva segona model. Ens parla més de la figura i les formes del cos femení.
També és important saber que originalment Maillol va posar la figura asseguda en una cadira però Horvat la va cambiar aquesta postura més atrevida donant-li un altre sentit. És cert que la figura asseguda ja de per si era una postura atrevida per l'època, per això en part Horvat va voler donar-li més imfasi a aquest atreviment posant una postura atrevida més de la nostra actualitat.
La terracota forma part d'una col.leció privada.
Les fotografíes de Horvat són la gran majoría d'enquadraments horitzontals i plans llargs. Fotografíes fosques amb clars punts de llum, algunes amb punts més tancats i d'altres més extensos. És interesant com ha colocat les terracotes i també que mostri el seu estudi amb gran naturalitat, mostrant vida ja que al seu estudi sempre hi ha moviment.
Crec que tant amb les postures de la figura i els espais ens vol parlar més del que li sutggereix el personatge de Dina. Parla de la naturalitat de la postura, que el personatge es mostra tal i com es.
Com en totes les obres de l'esposició podem veure la conversa d'en Horvat amb la terracota sota les fotografíes.
"Dina entra en escena, en carn i ossos. Molt més que un pressentiment o que una nina de la imaginació. Amb el riure dels seus 18 anys, potser amb els seus capricis i els seus rebuigs i de ben segur amb la seva generositat irressistible. No pot haver estat Maillol qui suggerís l'impudor d'aquesta postura. Me l'imagino acceptant allò que ella oferta, satisfet amb el regal i alhora conscient que el mereix."
La Nuit
L'obra es titula la Nuit de 1902.
Feta amb guix medeix uns 18 x 11x 14,5 cm.
Maillol ens mostra la figura d'una dona s'amaga amb el seu prop cos. Amb això ens mostra un altre cop les formes del cos i també, sense explicar cap història en concret, ens mostra el concepte de Nit amb la figura de la dona i el seu cos nu.
Un concepte abstracte amb escultura.
Les fotografíes de Horvat són fosques, enquadraments horitzaontals i plans llarg. Ens mostra, amb un punt de llum concret, la figura de la dona, de la nit. La resta és la taula del seu estudi, amb vida, pero mostrant més la foscor.
L'artista dubte si la nit és lliure o si s'agafa per protegir-se, si és imensa o si és petita.
Com en totes les obres de l'esposició podem veure la conversa d'en Horvat amb la terracota sota les fotografíes.
"La nit no és terrissa, non guix. Un còdol que, en una platja, s'ha anat arrodonint com si no volgués que la marea s'hi agafés? O ens l'hem d'imaginar gegant, encallada en un univers de lil.liputencs, defugint mirar les escales de mà que aquests li apropen per enfilar-se al seu cos i passejar pel terras de les seves espatlles?
Des de la meva opinió crec que l'exposició és molt interesant en molts aspectes. Primer per que són les matèixes obres però vistes des de dos visiones totalment diferents amb dos recursos artístics diferents i amb dos artístes d'èpoques i mons totalment diferents.
Si ens centrem en Maillol la seva visió de traballar les formes més que les històries o els temes molt concrets, o l'impresionime, és interessant i diferent a lo ja vist. Horvat ens mostra més una visió, perspectiva i emocions que sent amb les escultures de l'altre, les històries i temes que veu através de les terracotes.
En conclusió una exposició recomenable per les dues visions d'una sola obra, i també per la combinació de recursos artístics de també el contrast d'èpoques.
